Biografies
Triadú, Joan
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès 1921). Escriptor i pedagog. Fill de pares obrers. A 16 anys obtingué el títol de professor de català. Ingressà a la Universitat de Barcelona (1939) i es llicència en llengües clàssiques. Cofundador de la revista clandestina "Ariel" (1946), per la seva tasca de promotor cultural i de mentor de joves, esdevingué un dels símbols de la resistència intel·lectual nacionalista, sobretot entre 1946 66. Fou un dels fundadors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i lector de català a la universitat anglesa de Liverpool (1948-50). Intervingué decisivament en la preparació dels primers professors de català de la postguerra i en la creació del concurs literari de Cantonigròs (1944-68). Col·laborà a "Ariel", "Pont Blau", "Vida Nova", "Serra d'Or" —on ha tingut seccions fixes sobre la novel·la i ha assessorat la direcció—, i al diari "Avui". Aferrissat defensor del monolingüisme i debel·lador de formes soterrades de sucursalisme cultural, fou secretari tècnic d'Òmnium Cultural, on marcà moltes directrius de la institució, director de la Institució Cultural del CIC (Centre d'Influència Catòlica) i de l'escola Thau. Fou també fundador del Consell Català d'Ensenyament (1975). Publicà Endimió (1948), poesia altament simbòlica, i una Antologia de la poesia catalana, 1900-1950 (1951), polèmica pel to militant i, en part, de reacció contra certs noucentistes; també una Antologia de contistes catalans (1951), amb comentaris crítics; Anthology of catalan lyric poetry (Oxford 1953), amb una extensa introducció, refeta a Panorama de la poesia catalana (1953). Amic i deixeble de Carles Riba, amb La poesia segons Carles Riba (1954) i Per comprendre Carles Riba (1993) n'ha divulgat l'estètica i la metodologia crítica. A part la breu biografia Narcís Oller (1955) i les proses El Collsacabra (1956), ha publicat els reculls crítics: La literatura catalana i el poble (1961), Llegir com viure (1963), Una cultura sense llibertat (1978), La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de la postguerra (1985). Amb Eduard Artells edità tres volums de Lectures escollides (1962-69). Ha publicat en vers Sonets (1968) de Shakespeare i les Olímpiques (1963) de Píndar, del qual ha traduït part de les Odes per a la Fundació Bernat Metge (1957 i 1959). Ha tingut cura de l'edició d'algunes antologies poètiques (Carles Riba, Joan Oliver i Josep Sebastià Pons). El 1978 fou elegit membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha obtingut diversos guardons: Premi d'Honor Jaume I (1982), premi Atlàntida per la tasca de crític literari (1987) i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992). Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992) i amb la Medalla d'Or al mèrit científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996). El 1992 fou nomenat soci d'honor d'Òmnium Cultural. L'any 1993 publicà Per comprendre Carles Riba i aparegué la seva biografia, realitzada per Agustí Pons. El mateix any guanyà el premi que concedeix la Fundació Ramon Trias Fargas amb el llibre Dies de memòries, escrit entre el 1938 i el 1940. L'escriptor i pedagog Joan Triadú és investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.
Tornar