15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Un noi del Clot

Article publicat al diari “Avui” el 13/11/03 per Joan Agut

Estanislau Torres (Barcelona, 1926) és un escriptor que no ha tingut gaire sort. Malgrat haver merescut els prestigiosos premis Víctor Català (1961) i Sant Jordi (1965) i haver publicat més d'una trentena de llibres entre novel·la, narracions curtes, història i viatges, la seva obra literària ha estat discretament valorada, en alguns casos molt per sota del seu valor real. Torres va començar a publicar l'any 1959 i ha continuat present a les llibreries fins avui, amb una tossuda persistència al llarg de més de quaranta anys. Ara, Estanislau Torres publica Quasi un dietari , les memòries dels seus primers 23 anys de vida. A pesar del mot dietari del títol, l'obra no es basa en apunts d'època sinó que consisteix en la mirada retrospectiva d'un escriptor de més de 70 anys que narra el seu passat personal i les circumstàncies històriques que li ha tocat viure. El valor de l'obra que comentem es basa precisament en aquesta simbiosi entre memòria individual i crònica històrica. L'obra s'inicia amb els antecedents familiars del protagonista, avis, àvies, pares, oncles i ties que conformen l'univers de l'infant Estanislau, fill d'una família del Clot on els seus pares tenien una modestíssima fàbrica de nines. L'autor parla dels seus primers anys d'escola i relata les primeres impressions d'un nen davant d'adveniment de la República, les primeres sessions de cine i la vida social del barri. El període del 1936 al 1939 és un dels més importants del llibre en què l'autor, entre 10 i 13 anys, relata l'impacte de la revolució i la guerra. Per més que l'esmentada etapa hagi estat descrita des de tots els punts de vista, sempre hi ha aspectes nous a narrar, com l'impacte que pot fer en una ment infantil la crema d'esglésies i convents, l'ambient bèl·lic de la ciutat, les dificultats materials de tot ordre que va travessar el poble, els bombardejos de Barcelona i l'estada en una escola-orfenat d'Arenys de Mar en temps de derrota. Amb l'omnipresència de la gana, una fam crònica que patia la població de rereguarda, amb el mercat negre i les dificultats de viure.

DESCRIPCIÓ IMPRESSIONANT

La descripció que Torres fa de la immediata postguerra, amb l'ocupació franquista de Barcelona, és impressionant, talment una novel·la si no fos que l'autor descriu la realitat pura i nua. Aquesta etapa, entre el 1939 i el 1949, mostra els anys de la formació de l'autor, els seus estudis mercantils, les primeres feines de meritori, en una Barcelona grisa i encara afamada, i la petita vida a la ciutat, amb les primeres audicions de sardanes i les anades a muntanya de l'autor. El llibre es conclou amb l'entrada de Torres a l'exèrcit, al Regiment d'Artilleria Antiaèria 77, del carrer de Tarragona, etapa que l'autor va narrar amb molt d'encert en el llibre titulat Soldat de Franco en temps de pau , aparegut l'any passat. En conjunt , Quasi un dietari és una obra força remarcable que es llegeix com una novel·la molt ben escrita. La singularitat de l'obra d'Estanislau Torres està en el fet que són les memòries d'un xicot senzill, de barri, sensible i intel·ligent (i tímid) que aporta una visió fresca d'un període històric que va marcar tota una generació. I Torres ho fa des d'arran de terra, des de la mirada d'un treballador de classe mitjana baixa, catalanista i d'esquerres, d'acord amb unes vivències que podrien compartir milers de persones del poble anònim.

Tornar