15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Carme Torras descriu la lluita entre dues generacions de dones

Article publicat al diari “Avui” el 02/06/03 per Ramon Palomeras

Un secret molt ben guardat d’una d’elles serà l’espurna del combat. “La descoberta del secret és el de menys”, afirma l’escriptora Carme Torras (1956). “L’important és veure com els diferents fets i relacions posen a prova les dues protagonistes, qüestionant les seves maneres de fer i de pensar, talment pedres de jaspi ­o pedres de toc­ utilitzades per posar a prova la puresa de l’or”, afegeix l’escriptora barcelonina, llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC) i que amb Pedres de toc va guanyar el premi Primera Columna 2003. La Carla, una jove i ambiciosa periodista acabada de llicenciar, treballa en una empresa dedicada a escriure biografies per encàrrec. La biografia de Nydia Aréchiga, una famosa ballarina, ara ja retirada i dedicada a la coreografia, enfrontarà les dues dones, amb una visió restringida de la realitat. “Amb la seva rivalitat amplien horitzons. La gran farà veure a la Carla que res és impossible i aquesta farà veure a la Nydia que els fets passats no es poden oblidar. Una crea la realitat i l’altra la descobreix”, enuncia Torras. I és que l’antiga ballarina s’haurà d’enfrontar a un fet passat ­que havia guardat rere una cortina de fum­ que després de conèixer la Carla l’assetja en somnis. “Cadascuna aprèn de l’altra”, afegeix Torras. Problema de gelosia D’altra banda, l’escriptora barcelonina encara el problema de la gelosia ­el desencadenant del secret de la Nydia­ per plantejar tota una sèrie de qüestions. “Per què tota relació ha d’aspirar a ser exclusiva? Per un convencionalisme absurd, pur prejudici social. Hi ha societats polígames i la majoria de germans aprenen a no rivalitzar entre ells. Si una mare pot relacionar-se amb més d’un fill, per què no amb més d’un marit? O un fill amb més d’una mare?”, es pregunta el personatge de la Carla. I és que l’enveja i l’orgull poden anar de bracet.

Tornar