Documentació
I els seus ulls es retrobaren
Una mirada, i la seva paradoxal repercussió, és l'eix d'aquesta novel·la per a joves, plena de ritme i efusions sentimentals. Fins i tot aquest motiu tan prolífic en la història de la literatura serveix com a base d'una sèrie de relacions i canvis emocionals dels protagonistes. Todó mesura molt bé el tipus de lector que té al davant, però es permet el joc a un segon nivell, perquè aquestes històries són llegides també per professors i pares. D'aquesta manera hem d'entendre la paròdia dels ulls retrobats, que pot ser interpretada com un fulgurant enamorament a primera vista i que acaba com una subversió de les condicions tòpiques d'aquesta commoció. Tal com han fet altres autors en la seva trajectòria -Mesquida, o Saladrigas, per exemple, amb Un temps del diable -, Todó explora una etapa confusa de la vida, aquella en què totes les possibilitats i autodefinicions encara són per estrenar. Laura, Mònica, Sílvia, Rafa, Isaac i David conformen un grup de nois i noies que debaten els seus afers sentimentals, desfermats arran de la intervenció del professor de literatura, Ferran Navarro, que orienta les seves classes cap a l'interès pels autors i autores marginats a causa de la seva condició sexual. El segment social que se'ns ofereix és a mig camí entre l'estereotip de la part alta de Barcelona i l'extravagància desacomplexada d'un món artístic de saló. Aquest ventall el representen els pares i mares dels protagonistes. Al nostre entendre, aquest és un dels punts dèbils del text perquè per a la majoria de possibles lectors i lectores aquesta realitat no deixa de ser artificiosa i llunyana.
APRENENT D'ESCRIPTOR
Amb tot, una de les troballes de l'obra és la presentació de l'activitat creativa d'un advocat aprenent d'escriptor, Lluís Aguilar, pare del personatge central. Ell dóna vida al relativisme paròdic de la figura que vol escriure sense tenir res a dir quan ja tot ha estat dit. Amb la idea que aquest tipus de lectures puguin ser útils en el món de l'ensenyament, l'autor posa el senyor Aguilar en la tessitura de crear un ballet semiòtic per a la mare del David. El ballet, que escenifica la teoria semiòtica de Saussure en relació amb el signe lingüístic, té també un doble significat per a la progressió sentimental dels joves. Per aquesta causa s'ha d'entendre com un exemple subjacent de la polisèmia a nivell afectiu. El nucli de l'obra és el desvetllament sexual dels nois i noies i la seva presa de contacte amb la condició de cadascú. Des de la desinhibició primerenca del Rafa, fill de la burgesia més tradicional, fins a la indecisió de l'Isaac, a qui costa d'acceptar-se, les possibilitats vénen marcades per la varietat. A la diversitat s'hi ha d'afegir el coneixement que els aporta el professor. Navarro els fa descobrir la literatura de Gide, Wilde, Safo, Carme Riera i García Lorca. Es tracta de la presentació de models de prestigi que poden il·lustrar els camins escollits pels joves. Amb l'aprofundiment de les seves obres, arriben a les seves pròpies conclusions. A tot plegat, s'hi afegeix una lleugera trama policíaca, l'ingredient just d'acció que necessita el desenllaç, i que ve suportada per l'element exòtic del grup, Dimitri, el ballarí rus víctima de les màfies. El llenguatge àgil i el ritme del diàleg i l'acció fan la lectura amena. La novel·la es converteix en un manual de supervivència sentimental, en el qual es poden trobar totes les referències literàries, socials i lingüístiques que un lector d'aquesta edat desitja conèixer. L'humor i la paròdia són dos dels trets fonamentals del llibre, ja esmentats. El text, finalment, és una porta perquè, tard o d'hora, ells i elles indaguin la pervivència de novel·les com ara L'immoralista , de Gide , Alexis o el combat inútil , de Yourcenar; els poemes de Safo, de Kavafis i de García Lorca, i la meravellosa història d'Umberto Saba , Ernesto . En la línia del que es demana a la literatura juvenil, podem dir amb Daniel Pennac que el "verb llegir no admet l'imperatiu", però que hi ha llibres que, per la seva naturalesa, poden ser els desllorigadors d'exercicis de lectura més complexos. I això també és una virtut.
Tornar