Documentació
Bon cop de falç
L'any 1700, Carles II, que va ser el darrer monarca hispànic de la casa dels Àustria, fou induït a abandonar el tron que ocupava a causa de la seva malaltia, mental i física. Un cop mort el rei, es plantejà un problema de successió que passava, d'una banda, per l'arxiduc Carles d'Àustria i, de l'altra, per Felip V, de la casa dels Borbons-Anjou. Amb l'entronització de Felip V, l'arxiduc Carles d'Àustria recusà el testament que l'apartava del tron i decidí emprendre una campanya militar per recuperar la monarquia. Tenia a favor seu el recolzament dels regnes de Catalunya Aragó, que constantment patien la política transgressora de Felip V. Tot i els intents del nou monarca de seduir el Principat, la inclinació a favor de l'arxiduc Carles al País Valencià i al Principat era cada vegada més gran i l'escalada militar prenia tot el sentit. És aleshores quan el plenipotenciari britànic Mitford Crowe arriba a un pacte amb els vigatans Antoni de Peguera i Domènec Perera en virtut del qual Anglaterra es comprometia a garantir la conservació íntegra de les constitucions de Catalunya.
És en aquest moment en què acaba la primera entrega de la trilogia que Alfred Bosch (Barcelona, 1961) prepara sobre la Guerra de Successió. Una trilogia èpica que s'obre amb 1714. Set de rei i que continuarà pels volts de Nadal amb 1714. Sota la pell del diable. El tercer i últim volum de la trilogia, 1714. L'any de la tempesta, veurà la llum just abans de Sant Jordi, amb la qual cosa l'editorial espera repetir el nivell de vendes d'altres títols de Bosch.
AUTOR PREMIAT
Amb L'avi. Francesc Macià. Una vida de llegenda (Columna, 2000), premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2000, Alfred Bosch s'endinsava en un arriscat retrat literari d'un dels grans personatges del passat recent, i en forma de confessions personals, la novel·la ens oferia una imatge tendra i carismàtica de Macià. I amb L'atles furtiu (Columna, 1998) obtenia el prestigiós premi Sant Jordi 1997 i es convertia en un dels novel·listes més reconeguts, acceptats i llegits dels últims anys en novel·lar la vida de Jafudà Cresques, un cartògraf mallorquí de l'Edat Mitjana.
John Sinclair és el protagonista d'aquesta història, una de les poques invencions de Bosch per a una novel·la que té una clara pretensió historicista i que comença amb l'anunci de Lluís XIV proclamant el seu nét Felip de Borbó com a legítim hereu de la monarquia espanyola. A partir d'aquí, John Sinclair haurà de convèncer els catalans perquè secundin la rebel·lió contra el Borbó. La visió que Sinclair té dels catalans mereix ser destacada: "No m'atreviria a dir, sense reserves, que els catalans siguin un poble civilitzat. Industriós, sí. Un poc avar també, comparable als escocesos en moltes coses excepte en la tristor, que a la terra catalana s'estila menys. Són llestos, a estones riallers i sempre tossuts. Excepcionalment caparruts, com he tingut l'ocasió de comprovar des que vaig posar el peu a les seves costes per primer cop. De fet, el que els allunya de la raó no és la disposició festiva, que saben consignar a les hores de celebració i que no solen remullar amb gaire més que un parell de flascons d'aiguardent. El que els pot fer forassenyats, més enllà de tota frontera decent, és precisament aquesta obstinació malaltissa pels seus propòsits, aquesta natural inclinació a la contumàcia". Un to que recorda molt Josep Pla i que aporta un element prou interessant i intel·ligent a la narració: la distància. Així s'eviten les temptacions d'exacerbació patriòtica i el text guanya en credibilitat.
PERSONATGES CABDALS
Al llarg d'aquesta primera entrega de la trilogia, apareixen alguns dels personatges cabdals d'aquell episodi històric: Rafael de Casanova, Bac de Roda (cèlebre guerriller vigatà), el general Moragues, el coronel Dalmau i el general Antoni de Villaroel. Contra aquests, els altres; els botiflers. I al bell mig de tot això, un tòpic, que no per això deixa de ser cert: el sexe a la Cort, i, per extensió, a tota la societat del divuit. Un altre dels elements que conformen un text molt interessant de llegir, tant des del punt de vista estrictament històric, com des del punt de vista narratiu. Breu: literari.
Tornar