Documentació
Claude Simon (1913-2005) Premi Nobel de literatura
L'escriptor francès Claude Simon, premi Nobel de literatura del 1985, va morir dimecres a París als 91 anys i el van enterrar ahir dissabte, segons van informar ahir mateix els seus editors d'Éditions de Minuit. Nascut a Antananarivo (Madagascar) el 10 d'octubre del 1913, aquest representant del nouveau roman va iniciar la seva carrera literària a la dècada dels quaranta, després d'haver combatut a la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i a la Segona Guerra Mundial. Fill de rossellonesa, Simon va passar la infantesa a Perpinyà, a casa de la seva àvia, on es va establir amb la mare de ben petit arran de la mort del seu pare, un militar colonial francès. En morir la seva mare i quedar orfe, va passar a viure a París amb uns tiets. Més endavant va estudiar a Oxford i Cambridge. Habitual dels ambients anarquistes, l'esclat de la guerra del 1936 el va dur a traslladar-se a Barcelona per lluitar amb els republicans. L'altre episodi bèl·lic, la Segona Guerra Mundial, el va sorprendre com a oficial de cavalleria a Flandes. El 1940 el van capturar les tropes alemanyes i el van enviar a un camp de presoners de Saxònia, però va poder fugir mentre el traslladaven a una presó francesa i es va escapar cap a la zona lliure del sud de França, on es va unir a la Resistència. Durant la postguerra es va instal·lar a Salses, al Rosselló, i allà va exercir la viticultura, la pintura, la fotografia i una escriptura de gran poder evocador, que li acabaria reportant el cobejat premi Nobel de literatura ara fa vint anys. Claude Simon va escriure una vintena de novel·les, entre les quals destaquen Le Tricheur (publicada el 1946 i escrita cinc anys abans), Le Sacre du Printemps (1954), Le Vent (1957), La ruta de Flandes (1960), Le Palace (1962), Historia (1967), Orión ciego (1970), amb il·lustracions de Joan Miró; Tríptico (1973), Lecciones de sociales (1975), Les Geòrgiques (1981), La chevelure de Bérenice (1985), La invitación (1988) i El tramvia (2001). En català s'han publicat L'acàcia (Proa), Les Geòrgiques (Edicions 62) i El tramvia (Bromera). La participació de Claude Simon en la Guerra Civil Espanyola queda reflectida a la novel·la Le Palace (1962), que s'inscriu de ple en el noveau roman i n'és del tot representativa. El títol fa referència al nom d'un hotel del centre de Barcelona, una ciutat on la presència dels combatents antifeixistes es feia sentir. En el conjunt de l'obra d'aquest autor, la descripció té un pes fonamental. Un dels seus llibres més celebrats és Les Geòrgiques, escrit el 1981 i publicat per Edicions 62 en català i Seix Barral en castellà. Considerada una de les peces essencials de la literatura contemporània, aquesta obra està ambientada en tres èpoques convulses: la revolució francesa, la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Les Geòrgiques (on el mateix Simon es fa sortir com a personatge) tanca quaranta anys de reflexió sobre la humanitat i sobre la literatura, presentant tres situacions diferents en el temps i en l'espai que tendeixen a fondre's al llarg de la narració, com si el destí individual fos una repetició constant de gestos que adquireixen una dimensió col·lectiva. El 1985, l'any que li va ser concedit el premi Nobel de Literatura de mans del rei de Suècia, l'escriptor va dir al monarca que aquella era la primera vegada que el descendent d'un mariscal de Napoleó entregava el guardó a un altre descendent d'un altre mariscal de Napoleó. Quan el passat mes d'abril es va concedir el premi Crexells a Joan-Lluís Lluís, el guardonat va citar Claude Simon com a autor nord-català d'expressió francesa. "Em sembla evident que, per definició i per essència, un autor català és aquell que s'expressa en llengua catalana -va dir Lluís-. Si es convida a Frankfurt 2007 els autors catalans que escriuen en castellà també hi haurien d'anar autors catalans que escriuen en francès com Claude Simon".
Tornar