Obres
Les Géorgiques
Les Géorgiques tracta d’una llarga història familiar que comença en el castillo de St. M... de V..., on el 1812, Jean-Pierre St. M., antic capità d’artilleria, ex-diputat de la Montaña, ex-miembro del Comitè de Salvació Pública i del Consejo de los Antiguos, nomenat general en l’any II de la República, ex-ambaixador, etc., etc., acaba els seus dias, víctima d’un atac de apoplexia. Encara es mantindrà un año amb vida, atès únicament per Batti, que ja en els anys d’adolescència, fou companya de llit tant d’ell com del seu germà petit. Aquest, el 1872, abandonà el regiment d’artilleria d’Estrasburgo del qual era capità s’expatrià, fou empresonat, jutjat, condemnat i afusellat un any després de tornar d’amagat de l’exili, sense que el seu germà gran no pogués fer res per a salvar-lo, cosa que mai li perdonaran la seva mare ni la seva segona esposa, una realista que salvà de les presons del Terror, que tingué una secreta passió pel germà rebel, a qui mai conegué, tan sols pel fet d’haver-se mantingut fidel al sobirà. Mort el general, el castell passa a mans del seu fill, amb qui s’inicia la decadència de la família. Abandona la marina i vende el castell a un picapedrer que comença a enderrocar-lo per a utlilitzar les seves pedres, però atesa la poca rendabilitat de l’operació se’n desfà i al cpa dels anys acaba convertit en una granja en mans d’un boig. El fill del mariner, un fals pastor bautista col·leccionista de publicacions artístiques, té una filla que enviuda i mor als vuitant anys, al nét de la qual li toca viure en el regiment cavalleria els primers temps de la Segona Guerra Mundial, anant i venint per pobles i ciutats ocupats, saquejats i incendiats una i altra vegada, fins a caure presoner dels alemanys. Molt temps després de la guerra en una època de la guerra en què el blasó de la família és utilitzat como marca d’un aperitiu barat, desitja veure el retrat del seu avantpassat, un enorme bust de dos quintales de pes cisellat en un marbre gris ocre amb vetes de grises, que aquell encarregar esculpir que foue subhastat, després de la mort de l’àvia, pel preu del pes en marbre. Gran part de la història, la del vell general la coneixem a través de les cartes, els informes las enviats als seus superiores, les seves Memòries de la meva ambaixada a Nàpols i el meu captiveri a Tunis i els munts de correspondència enviada des d’arreu d’Europa a la seva fidel Batti, que s’ha convertit en la seva administradora. Tots aquests documents, només apareixen després de la mort de la vella, que els guardat en un amagatall, porquè en ells es revela que el seu besavi fou assassí per partida doble; assassí del seu rei i del seu propi germà, condemnat per una llei votada pel germà gran. Aquesta crònica ocupa principalment, la primera, tercera, cinquena i última parte de la novel·la. Es barregen les aventures del néto de la vella en la guerra que ocupa la segona part i les aventures d’un anglès a Barcelona durant el mes de maig de 1937, la Barcelona de las lluites de carrer entre anarquistes i comunistes. Una Barcelona presa també pel terror d’on ha d’escapar l’anglès que a la seva arribada a la capital catalana s’allista com a voluntari a les milícies populars, lluitant durant tot el primer hivern de guerra en el front d’Aragó. A més del parentesc, les històries del general del combatent de la Segona Guerra Mundial, s’entrellacen perquè ambdós personatges, en determinats moments de la història, es mouen per una mateixa regió, la del Mosa. També cal assenyalar que tant el descendent francès del general com l’anglès narren les seves experiències de guerra. De la Segona Guerra Mundial, l’autor ens narra les aventures d’un regiment de cavalleria, del transport en un vagó de càrrega i de l’allotjament hivernal en una escola abandonada on els soldats fan monòtonament les seves feines diàries, entre les quals predomina tenir cura dels cavalls, només podent-se canviar de roba una vegada al mes; i entretenint-se contemplant revistes pornogràfiques barates. L’amor es tractat de una forma puramente animal o instintiva. És una novel·la de difícil lectura, a causa de la continuada fragmentació de les seves diferents històries i del desordre cronològic amb què són presentades. L’autor ha volgut oferir-nos un fresc d’una època i les seves conseqüències, de la caducitat de l’home i la societat en què viu.
Tornar