Biografies
Salisachs, Mercedes
Mercedes Salisachs i Roviralta (Barcelona, 1916). Educada en un col·legi de monges, més tard va ser una de les poques dones de la seva època que van cursar carrera universitària. Es va casar ben jove, amb només 18 anys. Ha tingut cinc fills i ha escrit gairebé una trentena de llibres. Després de graduar-se en peritatge mercantil, feu diversos programes de ràdio i televisió, relacionats, especialment amb la crítica artística i literària. Utilitzà els pseudònims “Dan” i “María Ecín” per a les novel·les Foehn (1948) i Primera mañana, última mañana (1955), respectivament, amb les quals es donà a conèixer en l'àmbit nacional, consolidant-se amb Una mujer llega al pueblo (1956), amb la qual obtingué el premi ciutat de Barcelona. Mercedes Salisachs el va haver de publicar sota el pseudònim de Maria Ecín, perquè la intel·lectualitat del país l’acusava de ser una dona de l’alta societatque publicava per diversió i que treia el pa a aquells que verdaderament ho necessitaven. Fins i tot es va arribar a dir que altres persones escrivien els seus llibres i que ella només els firmava. Al final, però, tothom ha acabat reconeixent-li el talent. No en va ha guanyat amb les seves novel·les el premi Ciutat de Barcelona, per Una mujer llega al pueblo; el Planeta, per La gangrena, una mirada històrica a la Barcelona contemporània; i l’Ateneo de Sevilla, per El volumende la ausencia. Seus són també títols com ara: Carretera intermedia (finalista del Planeta 1956), La estación de las hojas amarillas (1963), Adagio confidencial (finalista del Planeta 1973), La presencia (1979), La sinfonía de las moscas (1982), o últimament, Bacteria mutante (1996), El secretode las flores (1997), La voz del árbol (1998) i La conversación (2000). La seva obra narrativa té un to profundament realista que retrata els ambients de la burgesia catalana. Mercedes Salisachs ha estat conferenciant per tot Europa i els Estats Units, i la seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el portuguès, el suec, el finlandès i el rus. La seva gran passió ha estat dedicar-se a aprendre bé el castellà amb cor i ànima. Aquesta ha estat la seva excusa per allunyarse del català, una llengua que parla i comprèn amb dificultat malgrat haver passat la major part de la seva vida a Catalunya.
Tornar