Documentació
Carles Soldevila, novament d'actualitat (i 2)
La segona trilogia, que Soldevila va iniciar el 1936, es va veure tallada per la guerra, i només l'any 1952 pogué tenir una continuació , Bob és a París, i un final , Papers de família (1960), gairebé deu anys més tard. Per aquesta època, el novel·lista redactà, també , Del llum de gas al llum elèctric , unes memòries que es clouen el 1917, quan els temps eren encara estables, "on la previsió era possible, on els trasbalsos públics no tenien encara gaire influència sobre les situacions privades", per dir-ho com ell mateix. L'autor deixa en canvi de banda un projecte inicial de memòries, que volia titular Examen de consciència , de característiques distintes; així, Soldevila no explicarà la seva posició enfront de la guerra, que l'havia col·locat en una situació delicada, com destaca Núria Santamaria, al pròleg Del llum de gas al llum elèctric . En canvi, el temps històric és decisiu en tota la segona trilogia, diversament del que s'esdevenia amb la inicial, més despreocupada, dins la tònica dels feliços anys 20. De fet, la Dictadura i la problemàtica que arrossegà esdevé central a Moment musical , mentre que la proclamació de la República ho és a Bob és a París , en la qual l'entusiasme sense escletxes d 'Eva deixa pas a més incògnites. Papers de família , per la seva banda, s'inicia amb la revolta del juliol del 1936 i es clou tres anys més tard, quan entren a Barcelona les tropes franquistes, poc després de la mort del protagonista, Alexandre Castells, a la presó, on ha estat confinat com a contrarevolucionari; en aquest cas, l'intel·lectual i el novel·lista d'obres d'escàndol -com ho fou el mateix Soldevila per a un sector de la crítica-, adopta una posició clara, decidida i modèlica, que li costa la vida, en no haver volgut abandonar la ciutat. De fet, el que més lamenta Castells és que, amb el nou règim, la burgesia, aquesta burgesia que ell ha ajudat a afaiçonar, farà tots el papers de l'auca per defensar la bossa i abandonarà el llenguatge, "redimit i depurat pels Verdaguer, els Carner, els Alcover, els Riba...".
REFINADA I BARCELONINA
A Moment musical , una novel·la refinada i profundament barcelonina Soldevila tracta de manera preferent de la difícil situació de l'escriptor a Catalunya, en un moment en què semblen més necessaris, més valorats, els capells que no pas els intel·lectuals, com l'autor exposa amb humor; i és que si Alexandre retorna a Barcelona, des del seu exili de París, motivat per la dictadura de Primo de Rivera, no hi troba cap feina estable, mentre que la seva muller Rina entra a treballar, sense cap mena de problemes en una prestigiosa casa de modes; i és que a la trilogia es destaca la necessitat del mecenatge per tal de poder portar endavant projectes culturals ambiciosos; així s'esdevé en el cas de la revista que dirigirà Castells, gràcies als diners d'un company d'estudis, esdevingut un prestigiós constructor, al qual Castells donarà una pàtina de cultura que li serà profitosa en els temps evocats a la novel·la; de fet, en aquesta segona trilogia, hi ha diversos artistes, un d'ells és Bob, fill d'Alexandre, concertista de piano, que treballa en una casa de discos, la qual cosa permet la descripció d'una Barcelona culta i al dia, perquè el noi troba fàcilment un disc de yiddish , que li demanen unes clientes que resulten ser la muller i la cunyada del constructor; d'aquesta manera es poden establir diverses parelles, a Moment musical , separades per la posició social, al voltant de les quals girarà la intriga de la novel·la. A Moment musical Soldevila recorre novament al seu escenari preferit, un sopar en un ambient burgès i distingit, en el qual apareix un intel·lectual de comportament estrambòtic, que pot recordar Eugeni d'Ors, Xènius -que com Soldevila apunta a les memòries declarà festiu el dia del seu sant-. Novel·la eminentment barcelonina, els recorreguts per la ciutat, permeten recrear una geografia urbana, molt benvinguda en aquell moment en què Barcelona volia formar part de les ciutats europees que comptaven, Londres i París, de manera preferent. De fet, malgrat situar-se a París, on Bob perfecciona una carrera de concertista de piano, la segona novel·la continua ancorada a Barcelona, una Barcelona que viu amb més reticències que no pas a Eva , la proclamació de la República, vista de manera ben diversa per un intel·lectual i per un burgès. Novel·la epistolar, incorpora també la figura d'un escultor català que ha triomfat a París, i que fa costat a Bob en el seu aprenentatge de la vida, un aprenentatge més fàcil, més lliure en aquesta ciutat. Tanmateix l'estil és el mateix, lleuger, elegant i marcat per un humor subtil, del qual trobem una explicació a Del llum de gas al llum elèctric , on l'autor evoca la seva formació i alhora la de la seva ciutat, a més del retrat de figures destacades. A Del llum de gas al llum elèctric , de fet, el novel·lista exposa la seva formació en un ambient particularment propici, amb un pare notari i alhora molt atret per la literatura, gran lector i escriptor, quan tenia l'oportunitat de dedicar-s'hi; de fet, al seu pare deu Soldevila una lliçó que el marcà com a escriptor: la voluntat de descriure de la manera més exacta i viva les situacions concretes, o bé els escenaris contemplats, en la línia d'un Josep Pla. Després serà Verlaine la gran descoberta de Soldevila, del qual l'atraurà la confessió i la lleugeresa: "Aquell xiuxiueig en to de confidència, aquell abandó que sembla simple i que, en el fons és savi, aquella manera de suggerir que satisfà més que les precisions i concreteses de la poesia ordinària, constituïen un veritable frisson nouveau ". De fet, un dels grans atractius d'aquestes memòries, és l'estil, un estil d'escriptor i de novel·lista, sobretot, on notem influències diverses, que van des de Baudelaire pel que fa a l'adjectivació, a Flaubert per la construcció, sense oblidar Proust, per esmentar només tres noms; el passeig de Soldevila adolescent per la ciutat en el faetó de la Políglota, un faetó sense conductor, no pot deixar de recordar-nos un dels més brillants episodis de Madame Bovary .
AMB ULLS DE NEN EIXERIT
Soldevila s'esforça a les memòries per recuperar els ulls del nen que fou, una mirada determinada, un nen eixerit, àgil, somiador que observava àvidament el món que l'envoltava, la ciutat en la qual es movia, una Barcelona, encara amb el pes del passat i les maneres de viure'l, i alhora amb una voluntat decidida de modernitat: entre les dides opulentes, que es passejaven pels carrers, i el sandvitx, que començava a imposar-se, per expressar-ho amb dos imatges contundents del llibre, que poden exemplificar aquest contrast. I és que Soldevila aconsegueix extreure una mena de quinta essència de la Barcelona que conegué; en aquest sentit, resulta per exemple molt convincent i alhora emotiu el retrat dels avis paterns, que viuen austerament amb la voluntat, de no "estirar més el braç que no pas la màniga", aquesta dita tan catalana. Esdevé igualment molt viva, la descripció del barri on Soldevila visqué, a tocar de la plaça Medinaceli, un autèntic square anglès, segons l'autor, amb el aparadors de les botigues ben proveïdes i la promiscuïtat de les classes socials, o bé la reproducció de l'ambient dels estudiants tan representatius de l'època, en una ciutat plena d'atractius, des dels barris alts, amb grans espais verds -aquests espais que seran el centre de la Barcelona evocada per Rodoreda-, passant pel mar, amb l'esment dels espectacles que oferien els nombrosos teatres, amb unes actrius que eren ídols populars. També s'hi evoquen les redaccions dels diaris, en els quals treballà des de molt jove, la d '"El Poble Català" , la de "La Publicitat", i els homes que hi freqüentà, o l'ambient de La Mancomunitat on treballà, la qual cosa li permet de descriure de manera alhora viva i respectuosa, la figura de Prat de la Riba, que admirà per les seves indiscutibles qualitats. Per tot el que apunto, lògicament a grans trets, llegir Del llum de gas al llum elèctric resulta altament instructiu i sempre amè: el plaer és el mot que pot caracteritzar la lectura de Soldevila, el nervi de l'art, segons definició pròpia.
Tornar