Biografies
Soldevila, Carles
Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967). Germà de Ferran Soldevila, provenia d'una família liberal; el seu pare fou notari i funcionari de la Diputació. Alhora que estudiava el batxillerat, es lliurava de manera caòtica i apassionada a la lectura. El 1908 començà la carrera de Dret i l'any següent entrà a "El Poble Català", d'on sortí arran del pacte deSant Gervasi. Treballà en diferents bufets d'advocats. El 1916 obtingué un càrrec burocràrit a la Mancomunitat. El 1913 publicà el seu únic llibre de poemes, Lletanies profundes, i el 1916, el recull d'articles Plasenteries. El 1917 entrà a "La Publicidat" i hi redactà, amb el pseudònim de Myself, la secció "Hojas de Dietario", que el 1922 es convertiren en "Fulls de Dietari". El 1917 publica L'abrandament, prologada per Josep Carner. Amb l'adveniment de la Dictadura abandonà el càrrec de la Mancomunitat i intensificà l'activitat literària amb Una atzagaiada i altres contes (1921), El senyoret Lluís (1926), entre d'altres obres; escriví la biografia de Rovira i Virgili (1925). Col·laborà en diferents revistes, entre d'altres, "Revista de Catalunya", "Mirador" i "Europe", i "Comedia" de París. De 1924 a 1936 fou el director de la revista "D'Ací i D'Allà". Féu la versió de Càndid de Voltaire. Pel que fa a la seva obra teatral escriví Civilitzats, tanmateix (1921), Els milions de l'oncle (1927), Bola de neu 1928). La seva obra narrativa comprèn dues trilogies; la primera Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933); la segona, que porta pel nom Els anys tèrbols, està formada per Moment musical (1936), Bob és a París (1952) i Papers de família (1960). Publicà, també, obres de divulgació històrica, com Un siglo de Barcelona (1946), Bellezas de España (1949) i Històries barcelonines (1950), reedició de part de les seves narracions, i el llibre de memòries Del llum de gas al llum elèctric (1951). Al final de la seva vida col·laborà a "Destino", "La Vanguardia" i al "Diario de Barcelona".
Tornar