Biografies
Sindreu, Carles
Carles Sindreu i Pons (Barcelona 1900-La Garriga 1974) Escriptor. Estudià comerç. Feu d’antiquari i treballà en publicitat. Periodista esportiu, escrigué signant Fivaller a “La Nau dels Esports”. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. Inquiet avantguardista, fou fundador d’ADLAN i “Amics del Circ”, col·laborà amb GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals, afins a l’avantguarda, de París i Madrid. Al Principat fou pioner en el llançament o la crítica militant d’artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà especialment amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a “Mirador”, “La Publicitat”, “D’Ací i d’Allà”, “El Be Negre”, etc. Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la greguería surrealista, fins a l’evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se'l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana. Les seves principals obres són: Radiacions i Poemes (1928), La clàxon i el camí (1931), Darrera el vidre (1933), El senyor Joanet del Guinardó (1954), La singular història d’un club de tennis (1954), Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès (1960)
Tornar