Documentació
Júlia o l'elogi de la dona forta
Aquest any en fa vint de l'aparició de Júlia , la primera novel·la d'Isabel-Clara Simó i la que alguns crítics literaris consideren com la seua obra més emblemàtica, al temps que la defineixen com un veritable clàssic de la literatura catalana contemporània, amb el component afegit de ser un dels llibres més venuts de tots aquests anys. Finalment, Bromera ha aconseguit els drets que pertanyien a La Magrana i ha fet, contràriament a allò que l'autora no va poder fer amb l'editorial barcelonina, una edició revisada amb una reescriptura netament lingüística, eliminant algunes vacil·lacions de lèxic i (re)alcoianitzant el text, és a dir, eliminant, sobretot en els diàlegs, un cert allunyament del llenguatge literari del que es parla al carrer.
UNA OBRA ENCARA VIVA
No cal dir que una obra que al cap de 20 anys segueix estant viva als prestatges i a les mans i ulls dels lectors és una veritable fita. La resposta a quines han estat les claus que ho han fet possible podrien resumir-se en el fet que el llibre presenta, per una banda, una dona forta com a protagonista, que crea un fil continuador amb les poques heroïnes -les rodoredianes, per exemple- que havien estat protagonistes en la nostra literatura de postguerra; i, per l'altre costat, perquè per fi una escriptora ens parlava -i ens parla- d'una dona que esdevé cruel a causa d'uns prejudicis socials, al temps que va saber narrar amb mestria l'amargura que va produir la revolucióanarquista contra el federalisme en un poble marcat per la lluita de classes, una amargura causada per la traïció a què malauradament es veuen sotmeses, al llarg de la nostra història, les capes més populars. L'escena, posem per cas, en què li tallen el membre viril a l'alcalde i el passegen pel poble pot servir molt bé per resumir la diversitat de plànols i d'intencions que aglutina, i molt bé, aquesta obra. Molt sovint ens hem preguntat d'on va sorgir el pensament de fer una novel·la com Júlia . Com no podia ser altrament, la idea va sorgir, tal com la mateixa autora ens explica al pròleg d'aquesta reedició, d'un repte llançat per Joan Fuster, que a finals dels 70, va dir: "A veure quan un escriptor d'Alcoi fa una novel·la sobre el petroli". Una idea que Isabel-Clara Simó va assolir, tan amiga sempre dels reptes, com a pròpia, tot i que després el marc social no fou sinó el pretext -l'incendi amb petroli de la casa del batlle pot ser-ne un bon exemple- per a bastir un argument en què la potència del personatge central va deixar-lo en el segon pla d'un entramat narratiu molt ben estructurat i treballat. La protagonista, doncs, esdevé el prototipus d'una dona treballadora que no es resigna a una vida de misèries i maldecaps sinó que desitja, amb totes les seues forces, ser una senyora, amb tots els privilegis i benestars que això comporta. I per a ser-ho no dubtarà a posar en marxa tota mena de calculades i fredes accions, fins que el destí li brinda l'oportunitat, que accepta sense dubtar, de casar-se amb el patró.
SER L'ECO I EL CONTRAPUNT
Tenim, doncs, una dona que deixa de ser un bon model femení per a esdevenir egoista, calculadora i ambiciosa, al temps que esdevé tant l'eco com el contrapunt de la dolorosa història d'uns éssers humans que, malgrat ser els perdedors individuals i col·lectius, són un símbol de la lluita i l'esperança que, malgrat les adversitats, saben tenir les classes més desfavorides. En unes declaracions per al monogràfic que la revista L'Illa , de Bromera, ha dedicat a la novel·lista alcoiana al número 34 (tardor d'aquest any), Isabel-Clara Simó va manifestar: "Em diuen que sóc bastant procliu a la dona forta i evidentment la Júlia és una mica el paradigma de la dona que superarà tot el que calgui per a assolir els seus objectius". Uns objectius literaris que sí que han aconseguit, i de bon tros, una autora, una protagonista i una obra que, parafrasejant Serrat, fa vint anys que tenen vint anys. Desitgem, per tant, que aquesta nova edició revisada i actualitzada de Júlia ens permeta revisitar una autora que ha sabut bastir ponts ben forts amb el lector amb una riquesa narrativa i una varietat temàtica que, de ben segur, sabrà aguantar l'incessant pas del temps.
Tornar