Biografies
Simó, Isabel Clara
Isabel Clara Simó (Alcoi, 1943). Novel·lista i narradora. Promotora de la revista “Canigó”, en fou directora (1971-1983). Es dóna a conèixer amb el recull de narracions És quan miro que hi veig clar (1979), premi Víctor Català 1978, i des d’aleshores publica un gran nombre de novel·les: Júlia (1983); Ídols (1985), premi de la Crítica al País Valencià 1986; T’estimo Marta (1986); Els ulls de Clídice (1990); El mossèn (1987), basada en la vida de Jacint Verdaguer; les policíaques La veïna (1990) i La Nati (1991); La salvatge (1993), premi Sant Jordi 1993, obra traduïda a diversos idiomes; La innocent (1995), premi València de Literatura 1995; El professor de música (1998), etc. Entre els llibres de narracions podem esmentar Bresca (1985), Alcoi-Nova York (1987), Històries perverses (1992), premi de la Crítica Serra d’Or 1993, entre d’altres. Darrerament ha tingut un important èxit de lectors amb Dones (1997) -que reflexiona sobre la condició d ela dona, un dels temes de la seva literatura- i El gust amarg de la cervesa (1999). Ha publicat també teatre, alguns títols de literatura juvenil i un recull de poesia, Abcdari (1995). Del 1996 al 1998 fou delegada de l’Àrea del llibre de la Generalitat de Catalunya.
Tornar