Documentació
La crònica dels anys durs del franquisme
L'actual edició del dietari de Maurici Serrahima (1902-1979), advocat de professió, ofereix a la llum pública tots els textos suprimits, en bona part els més interessants, del volum aparegut al 1972. Josep Poca Gaya, l'encarregat de la nova edició, assegura que en la primera edició "Serrahima va haver de suprimir entre un 20 i un 25 per cent dels seus escrits". I és que, com afirma Poca Gaya, "moltíssimes pàgines van haver de ser sacrificades per raons de censura i autocensura, i també per aquella temença a no ferir susceptibilitats quan feia referència a persones i situacions, moltes d'elles prou delicades". Així, es recuperen, continua Poca Gaya, "comentaris sobre fets polítics de l'època, opinions sobre Franco, actuacions policials, opinions de tipus personal sobre la gent d'Unió, de la burgesia catalana i diverses opinions sobre literats i polítics, entre altres coses". Un autèntic resistent Poca Gaya és del parer que es tracta "de la millor crònica del segle XX", feta per un home que va ser "un autèntic resistent". I segueix: "Era un home de pensament i acció callada. No era un activista. Ell estava al darrere. Era el pensador. L'ideòleg. Un home de consens. I a més a més era un home culte, molt savi, amb el qual es podia parlar de tot. El que realment li agradava era xerrar, fer llargues conveses". Maurici Serrahima va ser un home de vastíssima cultura i grafòman empedreït, va conrear una gran producció literària (contes, novel·la, biografies, estudis literaris, humanístics i religiosos) i va deixar una obra memorialista de més de 7.000 pàgines manuscrites on aboca tota mena de reflexions i records de persona compromesa en el camp social, religiós i polític. Per Poca Gaya, estem "davant d'un home que va ser clau en el redreçament del nostre poble. Es va comprometre en la tasca arriscada de mantenir la flama encesa en la recuperació del fet nacional a les generacions malmeses per la Guerra Civil i de preparar els joves que els havien de servir de relleu". El dietari de Maurici Serrahima és un exercici de recuperació nacional. Com ell mateix escriu: "He de continuar escrivint aquestes notes. (...) No es tracta de fer-ho cada dia, sinó només quan tingui temps i alguna cosa precisa per anotar. Em dóna una ocasió per escriure, per no perdre'n el costum. I, a més, val la pena de conservar tants i tants records dels quals -i sobretot en els temps que vivim-, si no els anoto, no quedarà cap rastre". El compromís amb el país es veu en un altre passatge en què argüeix els motius per no anar a Madrid per qüestions professionals. "El fet de perdre contacte -i la mica de consideració que m'hi hagi guanyat- amb la gent de l'ambient intel·lectual d'aquí i, sobretot, els joves. I més seriosament, la pèrdua de l'ambient de la llengua, tan essencial per a la formació dels fills. I també per escriure. Diria que la meva feina l'he de fer aquí". Miramar És en aquesta línia que s'emmarcaria la iniciativa de Miramar, una agrupació de joves creada al 1947, mig clandestina, que, mitjançant conferències de personalitats del món intel·lectual i polític, van anar refent la memòria històrica, amb l'estudi de la tradició, la llengua i la cultura catalanes. Com escriu Serrahima: "Miramar pot arribar a ser un instrument per reunir i cohesionar un cert jovent difícil d'atreure per camins directes, i també per trobar-hi xicots destacats i futurs possibles dirigents, encara que siguin de tendències diverses". Malgrat que la finalitat del dietari de Serrahima és deixar constància d'uns fets, Poca Gaya posa èmfasi en el mèrit literari dels escrits, els quals, "sobretot els que apareixeran en el segon volum, que aplega les anotacions fetes entre 1948 i 1958, recorden el Quadern gris , de Josep Pla". El segon volum del dietari de Serrahima es publicarà d'aquí a tres mesos i recollirà material inèdit dels anys 1954-1958. Properament, i com recorda Poca Gaya, apareixerà un tercer volum (1959-1965) i un de quart (1966-1974), "amb material totalment inèdit, que completaran aquesta documentada crònica, la més completa del període de la dictadura, on es veuen reflectides, en gran part, les actuacions dels opositors al franquisme i l'evolució de la vida del país".
Tornar