Documentació
Màrius Serra novel·la com li ha costat acabar una novel·la
L'autor reconeix que és un llibre estrany, totalment autobiogràfic, en què explica les vicissituds que va viure l'escriptura de la seva novel·la anterior, Monocle, distribuïda per un diari barceloní el juny del 2003. Una novel·la que va començar a escriure el 1995 i que no va poder enllestir fins fa un any, i gràcies a l'ajut de 145 internautes que li van fer arribar diferents propostes de desenllaç. El llibre "és absolutament impúdic", explica l'autor, ja que hi surten molts personatges reals del món de la cultura catalana i tot el que explica d'ells és "totalment verídic". En aquest llibre, "he decidit posar la literatura al servei de la vida i no la vida al servei de la literatura", diu l'escriptor. Aquesta sinceritat, les ganes d'explicar-ho tot amb noms i cognoms, la voluntat de narrar les misèries quotidianes pròpies i les d'amics, la crida als internautes perquè participin en el joc d'acabar una novel·la, prové dels moments personals difícils que va viure l'autor: la mort de la seva germana i la paràlisi cerebral detectada a un seu fill acabat de néixer. L'inici de la novel·la Monocle s'inspira en un d'aquests moments dramàtics. El llibre comença escenificant la ràbia del protagonista que comença a trencar tots els vidres de l'hospital, on acaba de morir la seva mare. Però a l'hora de redactar la novel·la, l'autor es va trobar que "de vidres no en sabia res" i, malgrat documentar-se, no se'n sortia. A més, "quan vaig començar a escriure Monocle tampoc sabia res d'hospitals", mentre que a l'acabar la novel·la ja els coneixia massa "i eren totalment diferents" de com els havia imaginat. Totes aquestes dificultats i moltes d'altres van fer que reclamés ajut a través d'Internet. La novel·la va començar a ser interactiva: "És un fet que he donat la veu als lectors", diu Serra, ja que "gràcies a les noves tecnologies, tots podem ser emissors". Es tracta de portar a la pràctica literària el que ja havien avançat "escriptors com Eco i Borges". I això passa perquè "tots tenim possibilitats de disposar de temes d'actualitat en temps real". Tanmateix, Màrius Serra creu que encara no es pot parlar d'un nou gènere literari, perquè en tota narració sempre "hi haurà un autor", malgrat que sí que hi ha experiències de novel·les col·lectives. L'escriptor diu que quan Belbel estrena una obra de teatre "pot percebre la reacció del públic", en canvi això és impossible si es tracta d'una novel·la. Per això creu que a la literatura "hi pot haver coautories, però el procés de producció és individual". En el llibre hi surten molts dels tripijocs del món editorial i cultural amb noms i cognoms, i la veritat és que editors i crítics no en surten gaire ben parats. Màrius Serra explica, per exemple, com li ofereixen un dia la possibilitat de guanyar un premi literari de prestigi i l'endemà li comuniquen que ja no cal que l'escrigui, que el premi ja té un altre guanyador. "Els personatges que surten més han llegit el manuscrit abans de publicar-se", explica l'autor, que creu que potser algun dels al·ludits "llegirà el text amb certa inquietud". Però hi ha hagut "una transparència absoluta. Tot el que he escrit ho puc defensar davant d'un jutge, perquè jo hi era i defenso l'absoluta veracitat del que dic". L'escriptor creu que malgrat que no hi hagi res fictici, el llibre és una novel·la "en forma de relat del que ha passat". Màrius Serra ha publicat tres novel·les i dirigeix el programa de llibres Alexandria al Canal 33. Afirma que "la literatura catalana està en un moment excel·lent", però que el món que envolta la indústria editorial fa que els autors no puguin tenir el reconeixement que es mereixen.
Tornar