Documentació
Passió per la inventiva
Hi ha llibres que sense pertànyer al camp de l’assaig ni practicar la metaficció com a eina de treball són un homenatge constant a l’existència de la literatura, una reflexió contínua sobre el goig de llegir i escriure sense les obligacions erudites ni l’aventura de l’especulació formal. Són llibres que, des del principi fins al final, són una celebració de la vocació literària com un camí insubstituïble de viure feliçment dia a dia, com un tribut a qualsevol mena d’inventiva perquè totes participen de la matèria amb què es construeixen els periples literaris: és veure, en definitiva, l’existència com si fos una obra literària i tots els individus fossin personatges de ficció. És a dir, reals perquè aquest tipus de llibre només contempla la realitat com si fos una obra literària, les etapes de la vida són capítols, i el caràcter, una qüestió d’estil. Però aquests llibres, per damunt de tot, es nodreixen de la tradició individual que cada escriptor es forja i conviden a llegir i contemplar el món com el laberint de signes que és cada volum que es té a les mans. Aleshores el món esdevé un joc que cal desxifrar i entendre segons unes regles ocultes per les condicions de la vida normal, com si tot fos un complot enigmàtic rere el qual habita el secret de la revelació. Des del seu primer llibre, Màrius Serra (Barcelona, 1963) s’ha dedicat a localitzar les connexions ocultes entre els factors que condicionen les seves circumstàncies, i els lectors hi han trobat els misteris que s’amaguen en els somnis, les casualitats verbals dels jocs de paraules, els perills de les línies urbanes, i les conxorxes que es poden gestar rere elsmurs d’una cartoixa. A Farsa investiga les relacions que s’estableixen entre la prestidigitació moderna amb el seu precursor, Robert Houdin, al capdavant amb l’estendard de demostrar la primacia de la raó a través de l’exercici científic de la màgia, unes desaparicions que es produeixen al Fòrum 2004 gràcies a les virtuts d’un mag català —un espai pertinent per elaborar la crònica crítica de l’actualitat—, i la presència del Gran Casino de Barcelona com a escenari central de la novel·la. A favor de l’esperit lúdic, de la creativitat com a joc i amb la convicció que una peça literària no pot avorrir mai, Farsa va evolucionant com una novel·la policíaca perquè dos personatges, un expresidiari lletraferit i un llibreter, volen esbrinar el funcionament del joc de màgia que tant d’èxit procura al mag català. Més enllà de l’enginy de les peripècies que crea Màrius Serra, el primer que nota el lector és que les frases sempre estan en una plenitud privada i festiva que només elles coneixen: “La vida sexual de las palabras”, en deia Julián Ríos. I el lector, certament, experimenta la sensació d’haver penetrat en un espai particular on el que hi domina és la sexualitat verbal. Farsa és un text que ofereix una enorme velocitat lectora, amb frases curtes i contundents, però al darrere el que sempre s’hi troba és el que Borges recomanava i Màrius Serra fa dir a un personatge, “la màxima aspiració d’un escriptor ha de ser ajuntar paraules que mai abans no hagin estat en contacte”. El lector ho agraeix, però també troba que hi ha la persecució d’un esforç insà perquè l’èpica corporal de les paraules també necessita el repòs del guerrer. És una de les conseqüències de l’abús en la confiança absoluta en els jocs de paraules i la potència de l’enginy i, malauradament, és un pes que afecta el curs de l’argument, allargat extensament, com si els personatges es convertissin en uns nens que no volen cessar ni interrompre el seu joc preferit, com si sempre volguessin riure més del compte sense adonar-se que el temps de la gràcia s’ha acabat i que tan sols hi queda un aire grotesc i ridícul. Ara bé, és un entrebanc diminut si es té present tot el que proporciona la novel·la, un humor salvatge i delicat alhora, perfectament ancorat en la línea que Cortázar representa més bé, un festival de reflexions sorprenents sobre la màgia i els jocs d’atzar, aplicables conscientment a la mateixa literatura: l’escriptura, la creació són màgia, ve a dir Màrius Serra, però perquè la fortuna els sigui propícia han de comptar amb l’ajuda de la sort. En la creació, en la literatura, ve a dir Màrius Serra, hi ha d’haver la col·laboració externa d’alguna mena d’inspiració favorable. La màgia, els jocs d’atzar són l’excusa detonant per poder llegir una novel·- la on la literatura i la vida com una experiència literària ha assolit, a pesar de tot el seguit d’inconvenients, una altitud més que considerable. El lector surt content i feliç de l’aventura de Farsa per la passió per la inventiva que hi ha vist arreu, per la confiança de Màrius Serra en la literatura com a territori lúdic on es pot parlar del pitjor de la vida sense cap rictus d’amargor, com si tot fos una festa possible gràcies al valor de les paraules i la veu de l’escriptura. Amb una bona i funcional composició de l’ordre de la matèria argumental, amb un deliri ple de seriositat, Màrius Serra aconsegueix transmetre l’entusiasme per la mirada creativa.
Tornar