Documentació
Blai Bonet
Aquest escrit vol ser un cant de vida i no cap recordatori de dol ni cap plany fúnebre. Perquè no he sentit dolor en saber la mort de Blai Bonet: he sentit un desig renovat de rellegir-lo, d’escoltar-lo en mi fet poesia. No t’has mort, Blai Bonet de Santanyí, vell àngel foll, jove poeta que amb els ulls tocaves el cel tant de nit com de dia. No t’has mort, encara que ho diu la ràdio, ho diu la tele, ho diuen els diaris i els amics que em truquen per compartir el dol de les paraules davant la teua absència. Tots diuen que t’has mort, però no és cert. Jo no me’ls crec, perquè sé de veritat de la bona que tu no ets mort, que allò que mor en tu no és verament el que et fa Tu, que en tu només mor l’aparença de l’home que ens guardava paraules, dites des de l’ànima innocent encarnada en un rostre tot ulls de tant mirar l’horitzó immens de la mar blava. Si hi ha cel i hi ha Déu, tu ja hi eres en un lloc preferent, de fa molt temps. Tu ja hi eres, joiós de gaudir de ment la vida plena. Per als que t’hem llegit, et llegim i et seguirem llegint, la teua companyia aparaulada ara encara és més pura, més intensa, més transparent en el deliri. Tu ets paraula feta vida, paraula escrita en clam de ser, en ànsia pura. I la paraula en tu és veu que no calla, que queda feta sensació poètica en el lector, que ressona en els nervis i perdura en la ment com un eco en la serra, com la remor del mar, tan bella i clara quan es fa silenci en la calma com quan retrona tèrbola i terrible en la tempesta. Et torne a llegir, ara, en sentir com diuen que t’has mort una tarda de desembre, al ple de l’hivern de l’any 97, quan el sol vol crèixer i anunciar vida nova. I llegint-te em torne a repetir que no és cert que t’hages mort: que quan un home té el do sublim de la paraula i la sap dir en plenitud de vida, a doll i a brolls, el que mor en ell no és Ell. O que la mort de l’home Blai només fa que arrodonir amb el silenci final l’eterna veu sensible del Blai Bonet poeta. Perquè aquest, el Blai Bonet poeta, no ha mort. Aquest, com Jesús infant, naix ara, cada vegada més Ell en la poesia, fent-nos als altres sentir viu el seu ser que és el nostre.
Tornar