Documentació
Article aparegut al diari “Avui”, el 04/01/01 a cura d’Anna Maria Gil
El capítol final d’aquesta particular novel·la negra, on l’Antoni, tancat a la presó sota l’acusació d’un crim terrible, es refereix als lligams entre realitat i ficció,i a la necessitat de crear per ésser, recorda les reflexions de l’inefable Roland Barthes al voltant del gènere autobiogràfic. Barthes afirmava que l’acte d’escriure la pròpia biografia, el fet de ser conscient de parlar d’un mateix, dóna significat al propi jo. És a dir, Barthes és el text escrit per la seva mà, el seu cor i la seva ment. Encara que, després, matisa i diu que el llenguatge moltes vegades és alienant, perquè ens ha estat imposat, i que el subjecte té una existència més enllà del llenguatge que el llenguatge no pot expressar. L’autobiografia, conclou Barthes, és també un acte d’autoabolició. I l’Antoni, el venedor de llibres a domicili i lector empedreït, l’home gras, sense lligams afectius i alcohòlic, el boig que mai no ha trobat un lloc al món, escriu L’absent, aquesta novel·la autobiogràfica sorgida –l’assumpte és complicat– d’un llibre de ficció titulat El triangle. Escriu per fer-se tangible, per sentir-se protagonista i jugar un paper en la història. I ho fa des de la sòrdida i humiliada solitud de la presó, amb l’única esperança que un dia el penjaran d’una corda. Escriu de pressa, per acabar aviat amb el llibre i amb la vida. Escriu a la manera de Barthes, com qui fila un capoll de seda: “No pas com un sarcòfag on morir, sinó com un espai on renéixer més pur”. J.N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) ja havia abordat aquest tema fa déu anys, en un conte aparegut a Tapís –un recull de textos d’escriptors gironins–, amb el mateix títol de la novel·la que ara llegeix l’Antoni, El triangle, ambientada a Itàlia i basada en un crim passional que implica un far-macèutic enverinador, una exmodel, i l’amant arquitecte de l’esposa infidel. Una novel·la negra amb un investigador inoperant que defrauda les expectatives de l’Antoni. I és per això que l’Antoni s’entesta a reescriure-la a Barcelona. I a protagonitzar-la amb funestes conseqüències. Si més no, des d’una lectura diguem-ne convencional. L’absent és una paròdia del gènere negre, en la línia antirealista de Beckett, Borges o Calvino, amb la qual J.N. Santaeulàlia intenta construir una al·legoria sobre la relació entre vida i literatura. Com havia fet a la magnífica Bulbs (premi de la crítica Serra d’Or, 1999). Però, L’absent, malgrat que vol representar la realitat amb personatges de característiques humanes que viuen circumstàncies insòlites i contravenen les lleis de la lògica, no acaba de crear un món. La teoria s’empassa la fabulació. I, sobretot, serveix per il·lustrar les pròpies dèries existencials i filosòfiques. Que, ben mirat, no és poc.
Tornar