Documentació
Article aparegut al “Avui”, el 20/11/00, a cura d’Ada Castells
Santaeulàlia teixeix una xarxa de coincidències. La tercera novel·la de l'escriptor té com a protagonista una mena de Quixot de l'Eixample obsessionat amb les novel·les policíaques.
En la seva nova etapa dins de RBA, La Magrana està posant ordre a les col·leccions i, com explica l'editor Carles-Jordi Guardiola, ara els títols giraran majoritàriament entorn de quatre eixos: Orígens, per a la no-ficció, Llibre de Butxaca, Esparver, per als escolars, i Les Ales Esteses, per a la ficció. En aquesta col·lecció és on ha aparegut la tercera novel·la de J.N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955). L'absent és fruit d'un "embrió" que l'autor va viure en un bar del carrer Pau Claris, ara fa uns deu anys. Ell estava assegut a la barra, fullejant una novel·la, i les noies que tenia al costat van dir les mateixes paraules que estava llegint en aquell precís moment. A partir d'aquí va sorgir la història d'un home -"grotesc, patètic, frustrat"- que veu com la protagonista del llibre que s'està llegint li passa just pel davant dels nassos. Què és realitat? Què és ficció? Tot i que Santaeulàlia vol deixar clar que la seva novel·la no és "teòrica sinó d'acció, i sobretot de bon llegir", en la seva història hi ha literatura dins la literatura i s'hi poden fer múltiples lectures.
Joc de ficció i realitat "El personatge s'adona que pot controlar les persones que són dins de la novel·la que ell està llegint, però amb una diferència: ell no és dins de la novel·la i això el preocupa força. Es planteja una mena de dubte hamletià: ser-hi o no ser-hi? M'agrada que al final el lector quedi perplex, com passa en el món real. Li faig aquesta mala jugada al lector encara que espero que no es revengi", avisa Santaeulàlia, que va guanyar el premi de la Crítica Serra d'Or de l'any passat amb Bulbs, una novel·la que té punts de relació amb L'absent. Santaeulàlia, a banda d'escriure ficció literària, és traductor de poesia japonesa i creu que aquesta feina l'ha influït d'alguna manera en els seus textos de creació: "Hi he descobert la importància de no dir les coses, sinó de deixar que el lector les endevini, i això, de fet, passa en totes les grans obres. Llegint haikús aprens que tota obra literària és un exercici d'eliminació i no d'afegiment".
Tornar