Documentació
Joan Salvat-Papasseit i els seus amics de la Barceloneta
A les pàgines de l'AVUI del gener del 2002 s'anunciava que la Universitat de Barcelona havia adquirit un fons documental de Joan Salvat-Papasseit procedent de l'Havana, consistent en cartes, fotografies i llibres amb l'autògraf del poeta barceloní. Aquesta documentació pertanyia al seu germà, Miquel Salvat-Papasseit, emigrat a Cuba durant la dictadura de Primo de Rivera, on va fundar la llibreria La Moderna Poesía a l'Havana. La família Ramos Salvat, descendents del poeta, van desprendre's d'aquesta documentació perquè la Universitat de Barcelona la posés a l'abast dels estudiosos de la vida i l'obra de Joan Salvat-Papasseit. L'exemple dels familiars del poeta l'ha seguit a la nostra ciutat Raimon Miquel, fill d'una nissaga de sastres i mecenes de la Barceloneta, lliurant també a la biblioteca de la Universitat de Barcelona una important documentació sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquesta donació arriba en el moment que hi tanca el seu negoci centenari al carrer Maquinista, 10. Huertas Claveria a La Vanguardia (16 de juny) feia referència a la liquidació de la Sastreria Miquel, fundada l'any 1870, que ocupa la planta baixa d'un edifici noucentista i que té un bell esgrafiat d'Emili Ferrer, conegut il·lustrador dels anys 20. Entre les aportacionsd'Emili Ferrer hi ha els dibuixos del llibre de contes Els nens de la meva escala , de Joan Salvat-Papasseit. La documentació lliurada per la família Miquel a la universitat consta de diverses cartes enviades per Salvat, des del sanatori de la Fuenfría, a Salvador Miquel i Laporta, així com una fotografia, fins ara desconeguda, amb la signatura del poeta que ha estat reproduïda per la revista "El Temps" (maig 2002). També hi ha un exemplar de la primera edició de Poemes en ondes hertzianes amb la dedicatòria de l'autor, primer llibre de versos de Salvat-Papasseit que va ser finançat per Antoni Miquel i editat per la revista Mar Vella , que dirigia Tomàs Garcés. El fundador de la Sastreria Miquel havia creat a la Barceloneta una societat cultural, Lo Trangol, que s'adherí a la Unió Catalanista. Aquest home, mecenes veïnal, era un entusiasta de la cultura i ajudava econòmicament a iniciatives poètiques i literàries com ara les revistes Mar Vella iPsiquis . Els originals d'aquestes importants revistes literàries dels anys 1918 i 1919 també formen part de la documentació que ara es pot consultar a la biblioteca de la Universitat.
POEMES I MANIFESTOS
"Mar Vella" era editada per la Joventut Nacionalista de la Barceloneta i dirigida per Tomàs Garcés. Entre els col·laboradors hi havia Emili Eroles, Xavier Nogués, Emili Ferrer, Marià Manent, Josep M. López-Picó, Josep Jordà i Joan Salvat-Papasseit. En les pàgines de "Mar Vella" , Salvat va publicar el poema "Canto la lluita" i el manifest Concepte del poeta , en el qual diu: "Per a ésser poeta caldrà primerament el desig de lluitar". També hi ha la ressenya del seu primer llibre de versos i l'homenatge que li va fer Tomàs Garcés amb l'escrit "Diumenge a la tarda" . Les revistes que són ressenyades marquen la pauta avantguardista de "Mar Vella": "Grècia" (Madrid) , "A Nosa Terra" (Galícia) , "De Stijil" (Holanda) , "La Revue du Feu" (França), etcètera. "Psiquis" , fins ara menys coneguda, també és una revista literària i avantguardista en què va col·laborar Salvat-Papasseit amb el poema Bodegom i amb una crítica d'art sobre l'exposició del pintor vibracionista Rafael Barradas a les Galeries Laietanes. També hi escrivien: Tomàs Garcès, Josep Jordà, Salvador Miquel i Laporta i Miquel Salvat-Papasseit. Tant en una revista com a l'altra no hi falten els anuncis de la Sastreria Miquel ni els de Salvat-Papasseit, llibreters. Salvat, que era un gran amic de Salvador Miquel, va dedicar-li el "Poema sense acabar" , de l 'Irradiador del port i les gavines . Salvat, des de la seva estada al sanatori de Cercedilla, va enviar cartes tant a Salvador com a la seva germana Núria. En una els informa que ha escrit uns versos que ha titulat Les conspiracions : "Són versos de guerra contra Castella. Què hi farem; per què em deixen tantes hores aquí, barrina, que barrina... Jo, per no perdre el temps, he conspirat". Salvador Miquel i Laporta, amic de Salvat, era un home de gran cultura i gran coneixedor de la història de la Barceloneta, això es desprèn llegint el reportatge de Mercè Ibarz a "Serra d'Or" (juliol del 1976). Raimon Miquel, l'actual propietari de la Sastreria, parla de l'amistat del seu pare amb Salvat-Papasseit i recorda que va conèixer Carme Eleuterio, l'esposa del poeta, fent de dependenta a les Galeries Laietanes; una dona que, amb gran esforç, havia après a escriure i a llegir català a les classes gratuïtes de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
UNA ANTOLOGIA DE VERSOS
Entre el material lliurat a la Universitat de Barcelona per la família Miquel també hi ha una antologia de versos de Salvat traduïts al castellà, així com diversos llibres que van publicar els germans Salvat-Papasseit a l'editorial Llibreria Nacional Catalana. Són primeres edicions de Josep Maria de Sucre, Xavier Nogués, Tomàs Garcés, López-Picó i Francesc Pujols. Tota aquesta documentació lliurada a la universitat no fa més que confirmar la personalitat literària de Salvat i el seu tarannà d'home entusiasta.
Tornar