15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

La sombra del viento sortirà en català al novembre

Article publicat a “El Periódico” el 27/10/02 per M. Eugenia Ibáñez

Podria haver quedar oblidat en la llarga llista de llibres que aspiren a premis literaris i es queden a les portes de l'èxit, però el mateix jurat que no va saber fer-lo vencedor es va atrevir a recomanar- ne la publicació. I així, amb l'empenteta de la sort, La sombra del viento (Planeta), de Carlos Ruiz Zafón, s'ha convertit en poc més d'un any en un dels llibres més venuts a Espanya: més de 50.000 exemplars, 11 edicions al carrer i una de dotzena de 30.000 llibres que arribarà a les llibreries al novembre; traduccions al francès, l'alemany i l'holandès i drets venuts a Random House per als EUA i el Canadà. La perla que corona aquest èxit és la traducció al català, també a càrrec de Planeta, al novembre.

La sombra del viento --història d'un nen que s'enamora d'un llibre que canvia el rumb de la seva vida-- va ser finalista del premi Fernando Lara de l'any 2000 que es va emportar Ángeles Caso amb Un largo silencio. El guardó té per norma editar només l'obra guanyadora, però els membres del jurat van suggerir en l'acta la possibilitat de fer una excepció amb el treball de Ruiz Zafón, que va arribar a les llibreries amb discreció la primavera del 2001. El boca a orella entre lectors i especialistes va començar a funcionar i el juny d'aquest any la novel.la va ser finalista del premi Llibreter que va guanyar Charles Baxter amb El festín del amor (RBA).

Emili Rosales, editor de Planeta, considera que l'èxit de La sombra del viento és l'exemple clar de com "un bon llibre" supera l'anonimat, i fins i tot la falta de promoció, per fer-se un lloc al mercat. En aquest caminar sense pausa, Ruiz Zafón es pot comparar, tot i que de moment a certa distància, amb Javier Cercas i els seus Soldados de Salamina (Tusquets), també del 2001, distingit així mateix pel Premi Llibreter, però amb la gran diferència que, a aquestes altures del calendari, Cercas deu superar els 300.000 exemplars.

Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) viu a distància l'èxit de la seva primera novel.la per a adults després d'haver escrit quatre llibres per a joves i d'haver renunciat a treballar en publicitat. Va deixar Barcelona el 1994 i es va instal.lar a Los Angeles atret pel món del cine, i hi segueix, escrivint el que vol i treballant en els guions cinematogràfics que li ofereixen. Un ha estat el de la seva pròpia novel.la, que hauria arribat a la pantalla si al productor que va comprar els drets no se li hagués acudit canviar de companyia. "Això és freqüent en el món del cine --es lamenta Ruiz Zafón--, per cada pel.lícula que es roda queden fora 90 guions".

UNA SEGONA NOVEL.LA

Zafón diu que no està sorprès per l'èxit de La sombra del viento, perquè, insisteix, "tenia la certesa d'haver fet el que volia, i això és tot el que pot controlar un escriptor". L'autor treballa ara en una segona novel.la ambientada a la Barcelona de principis del segle passat, que, assegura, segueix la línia de l'anterior. El nou llibre narrarà la història secreta de la ciutat i l'arrencada d'una societat moderna i noves fortunes, "fets que sempre van units", postil.la.

Ruiz Zafón viatjarà al novembre a Barcelona per promocionar, ara sí, La sombra del viento, i mentrestant madurarà una idea que el ronda: tornar a la vella Europa. "Aquest és el meu món i les meves arrels són aquí, però s'ha d'anar amb compte per canviar una altra vegada de vida". El novel.lista diu que a Los Angeles hi ha construït el seu món i ha treballat en el que volia, però, reconeix: "El que aquella ciutat podia oferir-me ja m'ho ha donat. No hi ha paradisos".

EL RETRAT

Carlos Ruiz Zafón pot ser considerat en alguns sectors com a desconegut, però pocs autors com ell poden presumir d'haver venut més de 300.000 exemplars amb quatre llibres, tots quatre per a joves. El 1993 va guanyar el premi Edebé amb El príncep de la boira, del qual s'han fet 13 edicions amb 225.000 exemplars en castellà, català, gallec i basc.

Des d'aquella data ha publicat El palau de la mitjanit (1994), Les llums de setembre (1995), i Marina (1999). Tots tres són per a joves i amb edició en català. Reina Duarte, editora d'Edebé, diu que la literatura de Zafón és "gòtica" i reflecteix la lluita de l'ésser humà contra la inclinació cap al mal, "una mica a l'estil Faust, però sense maniqueisme".

Tornar