Documentació
L'ombra de la Barcelona de postguerra
La Barcelona del segle XXI té ja la seva primera gran novel.la. Porta nom de repensat títol vell i d'autor nou. Es diu L'ombra del vent i ha sortit de l'ordinador de Carlos Ruiz Zafón, barceloní nascut el 1964 que apunta maneres del primerenc Eduardo Mendoza. La història és el relat d'un tràgic amor, protagonitzat per un home que torna a la ciutat després d'anys d'absència i on viu les penes de la postguerra: "La Barcelona dels seus somnis s'havia transformat en una ciutat hostil i tenebrosa, de palaus tancats i fàbriques que bufaven alè de boira que enverinava la pell de carbó i sofre". L'ambient d'opressió se li manifesta a partir d'un antic company d'escola que si primer va ofegar les seves frustracions infantils en les revoltes revolucionàries ara s'ha convertit en un sàdic inspector de la policia franquista aplicat a la venjança i a la persecució dels seus fantasmes. O en l'arrest d'un honrat rellotger vestit de dona. El fil conductor de l'obra són els llibres, bressolats per les seves amants i perseguits per un enigmàtic piròman. Però, per sobre de tot, el marc sobre el qual gira la novel.la és la ciutat com a enigma. "No ets l'únic que sap misteris a Barcelona". L'hi diu l'enamorada al protagonista abans d'arrencar-lo del seu cubicle al carrer de Santa Anna i introduir-lo en els secrets d'una torre modernista, abandonada, a l'avinguda del Tibidabo. Allà el creixement de la ciutat s'explica com a obra de financers amb pocs escrúpols embolicats en crims horripilants. Juntament amb Soldados de Salamina aquest llibre constitueix l'entrada d'autors joves sobre una època que, tot i no haver-la viscut, els ha marcat. Bèl.lica i política la visió de Javier Cercas, d'intriga, social i barcelonina la de Ruiz Zafón, les dues novel.les són una valuosa aportació a la visió d'un moment històric reconstruït sentint-lo explicar per altres. La postguerra contada per aquells a qui els la van contar.
Una fórmula híbrida revoluciona el món editorial
L'ombra del vent és una narració clàssica allunyada de l'experimentació literària. Al contrari que altres escriptors espanyols que van certificar la mort de la novel.la, entre ells el seu admirat Eduardo Mendoza de La verdad sobre el caso Savolta, Carlos Ruiz Zafón sosté que el gènere segueix tenint bona salut. "La novel.la clàssica del segle XIX (Dickens, Hugo...) té futur si es renova amb tècniques del segle XX, com el cine i les avantguardes, i modifica l'arquitectura del llenguatge sense que el lector se n'adoni", explica. El truc consisteix a superar l'escàs nivell d'ingenuïtat dels lectors, que ho han vist tot i ho han llegit tot. Contra l'escepticisme i l'apatia, Ruiz Zafón injecta pura emoció. "La gent està farta de veure com li venen motos i ha recordat per què li agraden els llibres", resumeix l'escriptor amb naturalitat. Un altre ingredient original està en el fet que ha cuinat un gènere híbrid --aventura, misteri, thriller-- amb un teló de fons molt atractiu, Barcelona, ciutat d'infinites possibilitats literàries.
La fórmula màgica ha funcionat. Almenys així es desprèn de les dades editorials. L'ombra del vent ja acumula 13 edicions en castellà i tres en català. En total, uns 100.000 exemplars, xifres que qualifiquen una obra de best-seller de llarg recorregut. Durant l'última fira del llibre de Frankfurt, se'n van vendre els drets al Canadà, Itàlia, Holanda, Alemanya, França i Dinamarca. A més, Ramdon House ha pagat 175.000 euros (29,12 milions de pessetes) per la publicació immediata de la novel.la als Estats Units. D'això al cine hi ha un pas. D'aquí a poc temps, la Barcelona tètrica i gairebé fantasmal que descriu Ruiz Zafón serà pur espectacle en mans dels americans.
Tornar