Obres
La sombra del viento
El llom de La sombra del viento, obra signada per una tal Julián Carax, estpa en una prestatgeria. Sempere agafa el volum i fa «aletejar les seves pàgines». Neix així una investigació a la recerca d'un escriptor desconegut els passos del qual parteixen del Modernisme i deixen un rastre de sang el tràgic estiu del 36. En la Barcelona dels anys quaranta. Daniel Sempere visita amb el seu pare un estrany Cementiri dels Llibres Oblidats en un llòbrec magatzem del Barrio Chino. En aquesta babèlica necròpolis dormen milers de títols que mai veuran la llum si algú no decideix adoptar-los i insuflar-los vida com lector. En La sombra del viento es reencarna una Barcelona gòtica, «atrapada sota cels de cendra i un sol de vapor que es vessava sobre la Rambla en una garlanda de coure líquid». La passió per comptar furga en hisendes familiars desmanegades, bohèmies fi de siècle i llums usades de postguerra. Ruiz Zafón reelabora per al segle XXI les ombres perseguidores d'Hugo i els misteris de Suè. En la seva aventura zenital, Sempere estarà envoltat o acorralat per un elenc de secundaris d'acabat perfil que tenen passats i relacions perilloses: el captaire reciclat i loquaç Fermín Romero de Torres, el diabòlic Laín Coubert] el bibliófago Gustavo Barceló o el sàdic de «la Social» Javier Fumero.
Tornar