Biografies
Bezsonoff, Joan-Daniel
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 1963) va fer tots els estudis superiors a Niça, on va llicenciar-se en lletres modernes i en filologia castellana; actualment, treballa com a professor de català al Liceu Clos-Banet de Perpinyà. Col·labora regularment al Quadern de l'edició barcelonina de El País. Juntament amb Gerard Jacquet, Joan-Lluís Lluís, Norbert Narach, Maite Barcons, Pascal Comelade, Aleix Renyé, Coleta Planas, Miquel Sargatal i Esteve Valls, Joan Daniel Bezsonoff, col·laborador del País i de l’edició nord-catalana del diari gironí El Punt, i membre del col·lectiu literari Emili Xatard, que ha publicat un conjunt de relats breus titulat Perpinyhard, forma part d’una generació d’escriptors nord-catalans, apareguda a partir del 1990; el seu tret comú consisteix a utilitzar la llengua de manera desacomplexada, com un eina de creació que els permet d'utilitzar diversos registres que van del més dialectal al més normatiu, cosa que els permet d'escriure més lliurement i de concentrar els esforços en l'acte de creació al no haver de defensar cap causa. A més d’haver dirigit l’edició de Les Catalanades d’Un Tal d’Albert Saisset i dels Contes de la Roca del Duc de Pere Burlaner, Bezsonoff és autor de tota una sèrie de novel·les com són:
Els ànecs del Mekong en el recull de narracions Perpinyhard, ambientat a Perpinyà a la fi dels anys 1990, Les Rambles de Saigon (1996), ambientada a Saigon durant els darrers anys de la Indo-xina francesa, de la desintegració de la qual, consumada després de la derrota francesa de Dien Bien Phu (1954), sorgiren Vietnam, Laos i Cambotja, Les lletres d’amor no serveixen de res (1997), localitzada a les ciutats algerianes d'Orà i de Sibi Bel Abbès, en el moment de l’evacuació dels francesos el 1962. La revolta dels geperuts (1998), situada a Narbona en temps de la revolta dels viticultors del Llenguadoc, esdevinguda el 1907, Les dones de paper (2001) és una reflexió que fa l’autor sobre les seves relacions amb les dones, La presonera d’Alger (2002) tracta d’una sorprenent història d’amor situada a Algèria en temps de la guerra d’alliberament contra el colonialisme francès (1954-1962), La Guerra dels Cornuts (2004), que té com a protagonistes els voluntaris sud-catalans que s’allistaren a l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) guanyà el Premi Casero 2003 i el Premi Mediterranée Roussillon el 2004. Aquest llibre s'ha traduït al francès sota el títol La guerre des cocus, Les amnèsies de Déu (2005 ) ambientada a Catalunya Nord i Besiers durant la Segona Guerra Mundial, obra guanyadora del Premi Crexells 2005 i del Premi Salambó en llengua catalana del mateix any així com el tercer premi de novel·la Maria-Angels Anglada.
Tornar