Biografies
Regàs, Rosa
Rosa Regàs (Barcelona, 1933). Ben aviat es va haver d'exiliar a França. La primera llengua que va aprendre a parlar va ser, doncs, el francès, mentre que el coneixement del castellà i el català no el va tenir fins als sis anys. Després de llicenciar-se en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, va treballar a l'editorial Seix Barral durant sis anys. El 1970, però, funda les seves pròpies editorials: La Gaya Ciencia, des d'on publicava tant novetats literàries com ara llibres de política, economia, filosofia i arquitectura, i Ediciones Bausán, dedicada a la literatura infantil. Va ser traductora free lance a les NacionsUnides, i va treballar a Ginebra, Nova York, Nairobi, Washington, París... Després, va ocupar el càrrec de directora de l'Ateneo Americano de la Casa de América de Madrid fins que va dimitir l'any 1998. El seu primer recull de contes, Ginebra (1989) el va publicar relativament tard, als 55 anys, un cop tenia els fills crescuts i havia abandonat la seva activitat editorial. Va debutar en el món de la novel·la amb Memoria de Almator (1991), un recorregut pel record d'una dona que torna a la masia dels seus avis mig abandonada. El 1994, aconseguia el premi Nadal amb Azul i, a partir d'aquest moment, Rosa Regàs treu com a mínim un llibre per any: Canciones de amor y batalla (1995), Viaje a la luz del Cham (1995), Pobre corazón (1996), Desde el mar (1997), Más canciones (1997), Sangre de mi sangre (1998), Sombras nada más (1999) i, final-ment, Luna lunera (1999). La seva obra abraça, doncs, un camp molt ampli: des de reculls de narracions a obres biogràfiques, novel·les, llibres de viatges, reculls d'articles periodístics... A més a més, ha publicat en diverses antologies de contes i col·labora en diaris, programes de ràdio i revistes de viatges i d'opinió.
Tornar