Obres
El hombre indigno
El hombre indigno narra la infantesa, adolescència i primera juventut d'un orfe de guerra en los suburbis de Barcelona. L'educación eròtica i sentimental d'un perdedor anònimo que amb el temps serà un novel·lista de culte. Abarca trenta anys de records de 1927 a 1957, en una Barcelona que és el teló fons de totes les vivèncias de l'autor. L'autor combina sàviament memòries, diari, autobiografia, novel·la, crònica, diari, poesia i novel·la. El gran encert de l'autor és descriure la Barcelona més trista del nostre segle des de la barriada del Clot, un escenari humil i perifèric on milers d'emigrants tractaren de construir el seu futur. És un retrat d'una Barcelona derrotada, una ciutat sense ideals llibertarios que desitja tornar a la vida. La tuberculosi, la repressió, l'estraperlo, la corrupció física i moral són els temes recurrents d'aquellos dies. La novel·la és, per tant el testimonio d'na formació, la forja d'una personalitat humana i artística no s'acomodarà en el context de l'època. Reflecteix el testimoni privilegiat no només de la Guerra Civil i la postguerra barcelonesa, sinó dels cenacles literaris del moment. Així, desfilen el legendari editor Janés; una jove grafòmana, Corín Tellado; una prosista amb "glamour", Ana María Matute; un tímid bibliófil, Juan Goytisolo; un escriptor que no va voler ser-ho, Vicente Aranda, o narradors de fama que foren oblidats: Ignacio Agustí, Sebastián Juan Arbó, Bartolomé Soler o Tomás Salvador.
Tornar