Documentació
Rusiñol redescobert
La directora de la Biblioteca de Catalunya, Vinyet Panyella, ha escrit una biografia sobre el pintor i escriptor Santiago Rusiñol amb la qual ha obtingut el premi Gaziel i que d'aquí a pocs dies veurà la llum a les principals llibreries del país publicada per Edicions 62.
Es tracta, segons l'autora, del primer llibre que engloba la vida i obra de qui va ser el referent del moviment artístic de finals del segle XIX conegut amb el nom de Modernisme. Segons Panyella, fins al dia d'avui només hi havia petites aproximacions anecdòtiques i la biografia de Josep Pla Santiago Rusiñol i el seu temps, del 1954, "excel·lent des del punt de vista literari però amb moltes inexactituds".
Ningú com ell a Catalunya ha simbolitzat de manera tan clara el concepte d'artista integral. Per Panyella, la vida i obra d'aquest personatge "forma un tot indestriable" que encara ara atrau les noves generacions. És la mateixa fascinació de Panyella pel personatge que ella descriu, i és que l'autor de L'auca del senyor Esteve "té un magnetisme especial, perquè encara que sembli paradoxal, Rusiñol és un personatge completament desconegut".
Aquest desconeixement és producte del mateix Rusiñol, ja que ell crearà, al llarg de la seva vida, un personatge basat en l'anècdota "per defensar-se del món exterior", diu Panyella. I és que cal tenir clar que, per Panyella, hi ha dos Rusiñols, el de caràcter melangiós i trist, d'una gran vida interior i allunyat de les multituds, "i el de les seves excentricitats que el van convertir en un símbol" fins al punt que "moltes vegades s'explicaven falses anècdotes protagonitzades per Rusiñol davant seu!", diu l'autora. Aquesta visió d'home melancòlic la corrobora la seva filla, Maria, única descendent del seu matrimoni "desastrós", segons el qualifica Panyella.
L'autora ha basat part de la biografia en escrits de Maria Rusiñol en què explica "els llargs silencis que es produïen a casa", un fet que es va agreujar quan Rusiñol va tenir una mala caiguda a París, el 1891, origen dels dolors que va patir fins a la seva mort i de l'addicció a la morfina. Explica Panyella que el tractament amb morfina li va crear una forta dependència fins que, el 1899, mentre fa una cura de desintoxicació, la seva dona torna al seu costat "en un matrimoni ja sense futur". Al cap d'uns anys, però, va tornar a recaure i fruit d'aquesta experiència és la narració La casa del silenci. "Només una persona que hagi patit una experiència com aquesta pot escriure una narració així; és la demostració que la vida i l'obra, en Rusiñol, sempre aniran lligades". Per l'autora, aquesta anècdota pot ser interpretada com "la clau per entendre la personalitat de Rusiñol".
De personalitat polièdrica, Santiago Rusiñol va conrear l'art en tota la seva dimensió i profunditat. Escriptor, dramaturg, pintor, articulista i poeta, l'autor d'Oracions va saber vehicular part de la seva personalitat a la seva obra.
Fill de la burgesia tèxtil
Nascut a Barcelona el 1861, Rusiñol encarna a la perfecció el dilema de la bohèmia, el fill de família burgesa que es dedica a l'art perquè, econòmicament, pot fer-ho. El que va succeir, però, és que amb la seva obra va fer una autèntica fortuna, molt superior, fins i tot, als guanys derivats de la indústria tèxtil familiar. De caràcter aprensiu, Rusiñol va tenir cinc germans dels quals només Albert i Josep Maria van sobreviure custodiats pel seu avi patern, Jaume Rusiñol, ja que de ben petits van quedar orfes. Amb els anys, Albert i Santiago van tenir una relació molt estreta, "tant que no es pot entendre l'un sense l'altre". I és que Albert Rusiñol, destacat dirigent de la Lliga Regionalista, és l'antítesi de Santiago: "Aquí val la màxima que els contraris, sovint, es complementen", diu Panyella.
Bona part de la història de l'art del segle XIX i XX és deutora de la influència artística de Rusiñol. A tall d'exemple: conjuntament amb Ramon Casas, va ser l'introductor -i cap visible- del Modernisme, corrent artístic que va regenerar l'art català, fins llavors poc influent i excessivament acadèmic. Rusiñol és també el "descobridor" d'Ibsen i Maeterlinck, del compositor César Franck, del pintor El Greco i de Sitges. La compra d'un casalot per poder instal·lar-hi la seva col·lecció de ferros forjats -després anomenat Cau Ferrat- es va convertir en el santuari dels modernistes i, actualment, en un dels museus més visitats de Catalunya.
Mort a Aranjuez el 1931, Rusiñol va deixar un llegat artístic impressionant: més de 7.000 pintures i centenars d'escrits entre obres de teatre, cartes, novel·les i articles. Com explica Vinyet Panyella, Rusiñol "és fruit de la seva pròpia contradicció", i aquesta contradicció no és altra que voler viure tancat en la seva torre d'ivori quan la vida el va convertir en referent artístic i cultural de primer nivell.
LA PINTURA: "Relació molt singular. Emmarcat dins el corrent naturalista i simbolista, sempre hi ha la seva empremta personal reflectida en un lirisme i subjectivitat que el distingeix en cadascuna de les possibles tendències que conrea".
L'HUMOR: "Sinònim del seu sentit de la vida. Beatífic o sarcàstic segons les seves pròpies circumstàncies personals. En cap cas és un humor unidireccional".
EL MODERNISME: "El líder per mèrits propis, no només del català sinó també del Modernisme peninsular".
EL CATALANISME: "Tot i el seu profund individualisme, mai va renunciar a la seva catalanitat i a posar-la de manifest, sovint més a Madrid que no pas a Catalunya".
L'ANECDOTARI: "L'anècdota és el que va reduir el mateix personatge, el que li va fer més mal. La proliferació de l'anècdota, alimentada per ell mateix, és el que sovint no ha deixat veure la seva gran obra artística".
L'AMISTAT AMB CASAS: "Depassa el capítol de la volta en carro que van fer els dos. És una relació de respecte artístic i amistat humana. Per Rusiñol, l'amistat era un valor sagrat, com demostra la gran quantitat d'amics artistes com Casas, Utrillo, Morera o Clarassó. L'enveja no anava amb la seva personalitat"
Tornar