Biografies
Rusiñol, Santiago
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Pertanyé a una de les famílies de l'alta burgesia catalana. Acudí a Llotja a estudiar dibuix; afeccionat a l'excursionisme escriví Impressions d'una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll (1881); acompanyat per Ramon Casas féu la volta a Catalunya en carro. Decidit a trencar amb la imposició familiar de seguir el negoci, se n'anà a París, on residí llargues temporades durant set anys, i entrà en contacte amb els impressionistes. Comprà un casal a Sitges, que anomenà el Cau Ferrat, on reuní la seva col·leccio de ferros vells. El 1890 munta la primera exposició a Barcelona i se'l comença a considerar el capdavanter del Modernisme. Participà de manera important en la tertúlia dels QuatreGats i fou l'impulsor de les Festes Modernistes de 1892 a 1899. És el representant més important de la "bohèmia daurada". Les seves primeres obres de teatre estan marcades per l'enfrontament amb la societat: L'alegria que passa (1891), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901). Però ben aviat Rusiñol mostrà interès pels confictes socials: Llibertat (1901) i L'heroi (1903). També obtingué grans èxits amb el quadre El pati blau (1903) i els drames El místic (1904), inspirat en Verdaguer, i La mare (1907). També conreà el sainet i la farsa: Els savis de Vilatrista (1907), El malalt crònic (1902) o els Jocs Florals de Canprosa (1902). Rusiñol també escriví gèneres menors com el vodevil, signats amb el pseudònim Jordi Perecamps: El senyor Josep falta a la dona i La dona del senyor Josep falta a l'home (1915). El teatre de Santiago Rusiñol, amb més de seixanta obres, constitueix el gruix de la producció literària més representativa de l'autor. El conflicte entre l'artista i la societat queda plasmat en la seva novel·la més important, L'auca del senyor Esteve (1907). Replicà al Glosari de Xènius i l'escarní amb un altre Glosari que publicà a L'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Xarau; escriví algunes narracions com En Josepet de Sant Celoni (1917). Durant la seva llarga estada a Mallorca pintà nombrosos paisatges i escriví L'illa de la calma (1922) i Màximes i pensaments (1927).
Tornar