15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

'Pas d'histoires, Messieurs'

Article publicat al diari “Avui” el 25/03/04 per Joan Agut

Quan una comissió de prohoms catalans van anar a veure el president de la República Francesa, Georges Clemenceau, per demanar-li que a la desfilada de la victòria els voluntaris catalans, que havien participat a la Primera Guerra Mundial, desfilessin amb bandera pròpia, diuen que va respondre: "Pas d'histoires, Messieurs!". Aquesta frase, recollida en la novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), resum molt bé el sentit de La guerra dels cornuts, és a dir la guerra de centenars de voluntaris catalans que no es van adonar a temps que l'État francès no mouria un dit a favor de les aspiracions de Catalunya. Joan-Daniel Bezsonoff és professor de llengua catalana a Perpinyà i col·labora habitualment a l'edició rossellonesa del diari "El Punt". Les seves obres més destacades com a novel·lista són: Les rambles de Saigon (1996), Les lletres d'amor no serveixen de res (1997), La revolta dels geperuts (1999), Les dones de paper (2001) i La presonera d'Alger (2002). La guerra dels cornuts va guanyar el premi Just Manuel Casero 2003 que atorga la prestigiosa Llibreria 22 de Girona, obra que confirma el talent narratiu de Bezsonoff. La novel·la es divideix en dues parts: La guerra a França i La guerra a Catalunya. En la primera, l'autor explica la incorporació a files del tinent Alexandre Pagès, rossellonès i periodista a "Le Républicain", de Narbona. Narra l'eufòria inicial dels combatents de la rereguarda, amb la fanfarra de tambors i trompetes, els mocadors voleiant i els petons de les noies, i tot plegat en un esclat de patriotisme i odi contra els boches. La guerra, però, no era una festa. El tinent Pagès experimentarà la mort com un fet molt pròxim, els companys que cauen en una batalla absurda de trinxeres. Una ferida l'apartarà oportunament del front i una casualitat farà que el govern francès el recluti com a espia i el destini com a agregat militar al consulat de França a Barcelona. Aquesta part de la novel·la és dramàtica, intensa, amb una descripció molt viva de la guerra i de la rereguarda on el tinent Pagès ha deixat la dona, amb la qual manté una relació bastant ambigua. En la segona part, l'autor descriu la Barcelona de l'època, amb la seva prosperitat econòmica, la vida frívola de cabarets i teatres, les tensions de l'espionatge entre els alemanys, que tenen un gran prestigi a l'exèrcit espanyol, i els francesos, propers a les inquietuds intel·lectuals, catalanistes i republicanes de les elits del país.

PERSONATGES REALS

Al costat de la missió de buscar voluntaris per a la guerra, el tinent Pagès es trobarà enmig del moviment catalanista amb personatges de ficció i d'altres de ben reals, com ara Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, el doctor Solé i Pla, Josep M. Roca i Albert Bastardes. La història del voluntari Jordi Camps, mort al front francès, exemplificarà el sacrifici inútil dels catalans en una guerra que no era la seva. Clou aquesta part l'embolic de faldilles entre un vescomte, vicecònsol general de França, i una senyora austríaca, muller del cònsol alemany. Al dramatisme de la guerra Bezsonoff hi contraposa la comèdia humana dels amors il·legítims, amb un resultat sorprenent. L'estil de l'autor és directe i àgil, d'una gran vivacitat, que fa que la novel·la es llegeixi d'una tirada. El català de Bezsonoff, amb la textura i el sabor del Rosselló, dóna a l'obra una ressonància exòtica i propera alhora, d'una inqüestionable eficàcia literària. La guerra dels cornuts és una novel·la i un document històric molt remarcable.

Tornar