Documentació
El temps del còlera
Enric Cassany ha tingut cura dels articles de l'escriptor i periodista, del segle XIX, Robert Robert, un dels pioners del periodisme humorístic i satíric en llengua catalana. Els vint-i-set articles que Robert Robert va publicar a Un Tros de Paper, segons Cassany són suficients per consagrar-lo com un clàssic del periodisme modern en català. Des de final del segle XIX aquests articles han conegut diverses edicions a càrrec de col·leccions com ara la de la Biblioteca Popular Catalana (1893) i la Col·lecció Popular l'Avenç (1909); Josep Carner i Carles Riba hi van fer una selecció per l'Editorial Catalana (1920), l'editor Janés el publicà als Quaderns Literaris (1935) i Miquel Llor els va incloure en l'antologia L'humor a la Barcelona del vuit-cents (1938). La darrera vegada que aparegueren publicats articles de Robert fou a mitjans dels anys 60, a L'Antologia Catalana. Robert Robert (Barcelona, 1830- 1873) va traslladar-se a viure a Madrid, on participà activament en el periodisme i en la política. Precisament per l'article "Quisicosas del rey y la reina", publicat a El Tío Crispín, va ser comdemnat a dos anys de presó. El 1865 retornà a Barcelona, i va anar a parar a les tertúlies de la rebotiga de la Librería Española, de l'editor Innocenci López. A l'establiment de la Rambla va fer amistat amb els lletraferits catalans de l'època: Albert Llanas, Frederic Soler, Josep Feliu i Codina, Emili Vilanova, Conrad Roure, Manuel Angelon, Tomàs Padrós... Entre tots faran realitat la publicació d'"Un Tros de Paper", que tenia per lema "Amb humor la vida passa millor". Mentre apareixen els primers números de la publicació, a Barcelona es declara una forta epidèmia: el còlera. Aquesta malaltia féu estralls entre els barcelonins: en tan sols dos mesos prop de quatre mil persones perdrien la vida. Tothom que pot surt de la ciutat, tot queda esmorteït, les botigues perden esplendor i els cafès i els espectacles tanquen les portes. La crisi afecta la indústria, i els obrers sense feina van pels carrers pidolant almoina. Enmig d'aquest desori les bandes de música fan concerts nocturns a la plaça Reial i els redactor d'"Un Tros de Paper" fan sortir el setmanari sense perdre l'humor. Aquesta recopilació d'articles de Robert Robert és realment important per conèixer la vida quotidiana dels barcelonins dels anys del còlera. El periodista s'endinsa en la vida de Barcelona, a través de la sàtira i de l'humor, i la descriu popular, pintoresca i emprenedora. Robert fa un retrat acurat del seu temps i una crònica minuciosa d'una Barcelona avui oblidada. Josep Pla reivindica en el seu Quadern gris els articles de Robert al costat de la prosa de Verdaguer i convida a situar-lo com un dels fundadors de la prosa catalana moderna. L'estil periodístic de Robert és àgil, viu, natural; la seva prosa arriba perfectament als nostres dies. La seva escriptura és una lliçó de com escriure, fins i tot en els moments de tragèdia humana, amb gran sentit de l'humor. Els articles de Robert són plens de tendresa i sàtira, però també (com diria Víctor Alba) de mala llet. La revista satírica "Un Tros de Paper" es mantingué en una posició contrària al xaronisme predominant en els Jocs Florals. Sincerament m'ho he passat molt bé amb la lectura d'aquests articles. El lector pot descobrir amb aquests escrits una Barcelona llunyana però propera, perquè en el fons la gent continua sent més o menys igual. Robert mostra els costums, les tradicions, les manies i els maldecaps dels barcelonins del segle XIX. Hi ha articles sobre la Rambla, els balls, el passeig de Gràcia (quan tan sols era camps i jardins), l'home del barri, els saraus, les rebotigues, el fet de comprar un meló, la misèria humana i l'afició de sortir a berenar a les fonts. En l'article Barcelona avui en dia, Robert, amb el català de l'època, escriu: "Los focs de carrer tenen per a nosaltres un atractiu que abans no hauria tingut lo primor tenor del sigle, i los balls de carrer, estimulats per la competència, fan coses que ens semblen prodigis i nos inclinen a meditar sessudament respecte a la influència de l'empedrat públic en lo benestar dels sabaters. Això és Barcelona avui en dia; tal punt hem arribat: tots som tafaners, badocs, frívols, donetes [...]". Robert Robert va morir el 1873 en plena Primera República, poc després d'haver estat nomenat ministre plenipotenciari d'Espanya davant la Confederació Helvètica.
Tornar