Documentació
Filosofia natural
Santiago Riera i Tuèbols (Barcelona, 1935) és professor d'història de la ciència i de la tècnica del departament d'història contemporània de la Universitat de Barcelona. Autor d'una extensa producció d'obra científica, destaca el seu volum Narcís Monturiol. Una vida apassionant, una obra apassionada (1986). La ciutat del canvi, que és la seva primera novel·la, se situa a la Barcelona de finals del segle XVIII i principis del XIX i narra la biografia del doctor Francesc Salvà i Campillo, un dels metges catalans més exemplars de tots els temps. La vida del doctor Salvà convergeix amb un rerefons històric rigorosament verídic que contempla aldarulls i revoltes: contra Anglaterra, la Guerra del Francès, el Trienni Liberal, etcètera.
La novel·la, amb el subtítol L'arribada de la ciència a Barcelona, s'estructura en dues parts perfectament equilibrades. A la primera, La joia (1751-1808), se'ns narren els orígens intel·lectuals del doctor Salvà: els seus estudis a la Universitat de Tolosa, la seva arribada a Barcelona i el seu creixement com a metge i com a científic. Un dels capítols destacats d'aquesta etapa de la vida del doctor Salvà és la visita que féu a la casa reial, on provà, sense gaire èxit, de presentar els seus avenços en el desenvolupament del telègraf. Allà, la figura de Carles IV, i especialment la de l'infant Antoni, són subtilment satiritzades. La vida de la Cort neguiteja el nostre metge, que aviat tornarà a Barcelona amb una càtedra de medicina que el situà merescudament entre els doctors més destacats de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona.
La segona part, El dolor (1814-1830), correspon a l'època del monarca Ferran VII (1814-1833) i coincideix, també, amb la derrota de Napoleó i la fi de la Guerra del Francès. En aquesta segona part la narració liquida tot allò de promesa que tenia la primera, la del Segle de les Llums, i ens presenta una Barcelona caòtica, ferida de mort per les guerres, revoltada i amb una epidèmia que plana damunt la població: la febre groga. Davant aquesta situació, el doctor Salvà no pot fer gairebé res. Tot un món s'acaba, és època de desamortitzacions. La primera tingué lloc el 1820. El doctor Salvà, vell i cansat, sense esma per continuar les seves classes a la Universitat, es converteix en un espectador més d'un món que ja no és el seu. "El 13 de febrer del 1828 moria el que havia estat el més gran metge català de tots els temps".
La ciutat del canvi és, per damunt de tot, una novel·la històrica. Amb el record constant de Senyoria, de Jaume Cabré (no pas per la forma, però sí per l'ambient, pel context), Riera elabora un text d'una força narrativa brillant, amb uns personatges perfectament creïbles i, el que em sembla més destacable, amb un coneixement i un domini de la història magistrals, que en cap moment interfereixen en la ficció i que converteixen aquesta novel·la en referència ineludible d'un dels moments més prometedors de la història de l'home contemporani. Llegint-la ens adonem de la bellesa de la ciència, de la seva humanitat (a més de la seva utilitat) i que aquell epígraf de filosofia natural pren, ara sí, tot el seu sentit.
Tornar