Biografies
Riera, Carme
Carme Riera (Ciutat de Mallorca, 1948). Escripitora i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es trasllada el 1968 a Barcelona on es llicenciarà en Filologia hispànica. Ha estat professora de secundària i redactora de televisió; actualment és professora universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona. El cas de Carme Riera parteix de l'èxit aclaparador del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) (Premi Puig i Llensa, 1974, de la Revista “Recull”) i, el 1977, Jo pos per testimoni les gavines. Són reculls de contes, plens de sensualitat i de lirisme, on predomina la temàtica de la incomunicació. Ha escrit per a infants una biografia titulada Gairebé un conte, la vida de Ramon Llull (1980) i La molt exemplar història del gos màgic i la seva cua (1988). Ha continuat el gènere del relat amb Epitelis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia i altres relats (1991). Ha destacat en el gènere de la novel·lística amb Una primavera per a Domenico Guarini (1980) (Premi Prudenci Bertrana 1980), Qüestió d'amor propi (1987), Joc de miralls (1989), Premi Ramon Llull del mateix any i Dins el darrer blau (1998), Premi Josep Pla. En aquesta darrera novel·la, l’autora recrea el tema de les causes de la mort que patiren el jueus conversos a la Mallorca d’entre 1688 i 1691. També ha publicat l’estudi sobre literatura catastellana contemporània La escuela de Barcelona (1988) pel qual obtingué el Premi Anagrama del mateix any, sobre J.A. Goytisilo, J. Gil de Biedma, C. Barral, etc. La seva obra ha estat traduïda al castellà, anglès, neerlandès, grec, alemany i rus. El 1998 va publicart Temps d’espera, escrit entre 1986 i el 1987, que és un diari sobre l’experiència del seu embaràs. La seva darrera obra és Cap al cel obert (2000). En el seu vessant periodístic col·labora regularment a “El País”, “Quimera” i “La Vanguardia”.
Tornar