Biografies
Bertrana, Prudenci
Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Pertanyent a una família de propietaris rurals, d'ideologia conservadora, que hagué d'amagar-se per les comarques de Girona en esclatar la Tercera Guerra Carlina. En acabar la guerra s'instal·là a Girona, on estudià el batxillerat, tot fent llargues estades d'estiu al mas del seu pare, on s'esplaia amb la vida del camp, la cacera i la contemplació de la natura, elements recurrents en la seva obra narrativa posterior. El 1885 es traslladarà a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria, que abandonarà per matricular-se a la Llotja, amb el propòsit d'esdevenir pintor. El 1890 tornà a Girona i contragué matrimoni amb Neus Salazar. No aconseguint l'èxit que esperava en la pintura, tempta la literatura i, alhora, ingressa en les files del catalanisme progressista. Dirigeix el diari "Ciudadanía". El 1906 publica Josafat, que provoca un escàndol considerable pel seu contingut eròtic i sacríleg. Posteriorment publicarà Nàufrags (1907) i els reculls de contes, Crisàlides (1907) i Proses bàrbares (1911). El 1912 abandona Girona, asfixiat pel provincianisme i per les penúries econòmiques. Col·labora a "L'Esquella de la Torratxa" i a "La Campana de Gràcia". L'arribada del Noucentisme significa el seu arraconament com a escriptor, per la seva adscripció al Modernisme, i no tornà a publicar fins que la influència noucentista caducà; així l'any 1925 publica Jo! Memòries d'un metge filòsof, i més tard, la trilogia Entre la terra i els núvols, que té com a base argumental la seva pròpia biografia, composta per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948), publicada pòstumament.
Tornar