Documentació
Article publicat la diari “Avui”
Convocat pel govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana, Columna Edicions i Edicions Proa, el guardó arriba a la seva setena edició amb una obra que suposa el retorn de Lluís Racionero (la Seu d'Urgell, 1940) a la literatura en català després de 14 anys. Curiosament, l'escriptor català va rebre a Sispony (Andorra) aquest guardó el mateix dia que s'entregava a Sevilla el premi Fernando Lara que Racionero va guanyar l'any passat amb La sonrisa de la Gioconda.
El jurat, integrat per Elidà Amigó, Raquel Ribó, Xavier Moret, Isabel-Clara Simó i Miquel Alzueta, va optar pel llibre guanyador, L'últim càtar, per tres vots a dos. Alguns dels elements que van valorar van ser la barreja de temàtica històrica amb el temps actual, el ritme àgil i les nombroses referències filosòfiques, musicals i cinematogràfiques. El llibre serà publicat el 20 de novembre per Columna, que s'alterna amb Proa en l'edició de la novel·la vencedora.
La moda càtara
Racionero va definir el seu relat com "una comèdia lleugera que m'ha divertit molt d'escriure. El protagonista, Ricard Sureda, és un somiatruites, un romàntic que xoca amb el món actual. Per això comença una recerca dels darrers càtars, ja que creu que encara existeixen, que han romàs en la clandestinitat al llarg dels segles, tot i que no en sap gairebé res. En aquesta recerca trobarà personatges inesperats i situacions incomprensibles en una acció situada en una Barcelona on es barregen els anys 70 i l'actualitat". La referència als càtars pot recordar un dels llibres més coneguts de Racionero, Cercamón, però l'escriptor subratlla les diferències entre les dues obres. "L'últim càtar no és una novel·la històrica, té un altre to, més humorístic, per reflectir la bogeria del món actual".
El catarisme s'ha posat de moda als darrers anys, però Racionero no s'hi sent influenciat. "De fet, el filó el vaig començar jo. Abans només havia sortit un llibre de Jordi Ventura que va suposar l'origen de la retrobada amb els càtars. El tema m'interessa molt, perquè es tracta d'un arquetipus de l'inconscient col·lectiu. No va ser per casualitat que va esdevenir un fenomen important als segles XI i XII als Pirineus. És una moda necessària, perquè és un tema molt desconegut. Quan va sortir Cercamón, algú va comentar fins i tot que a Catalunya no n'hi va haver, de càtars. Encara pervivia certa mentalitat inquisitorial, quan de fet és un epidosi molt relacionat amb la nostra història. A més, hi ha una gran afinitat entre els càtars i la gent de la Seu. La meva mare de petit em deia «tal faràs, tal trobaràs», una dita càtara", comenta l'escriptor. Racionero afirma que al seu darrer llibre el catarisme és una pura excusa. "Hi surt de tot, des de neonazis fins a una figura inspirada en Esteve Albert, un dels Quixots de la nostra època, a qui admiro moltíssim".
De fet, un dels atractius de la novel·la és l'aparició de personatges coneguts més o menys emmascarats (perfils cruels, en paraules de Miquel Alzueta), com una de les protagonistes femenines. Malena, una psicòloga i famosa presentadora de televisió que trasbalsa la vida del principal personatge masculí, pot recordar a algú una cèlebre doctora de sexològic ressò televisiu. Potser per això un dels títols inicials, a més d'El somiatruites, era Les trepes. "Però aquesta paraula no apareix al Fabra, potser perquè a la seva època no existia aquesta figura. Les dones que hi apareixen són quimeres, mentre que el protagonista té molt de mi. Hi ha moments que també sóc un ingenu i que m'enganxen sense que ho esperi", comenta Racionero.
Novel·la parisenca
L'escriptor, director del Col·legi Espanyol de París des del 1996, va escriure L'últim càtar a la capital francesa. "Va ser Miquel Alzueta, a qui em vaig trobar fa dos anys en una desfilada d'Ágata Ruiz de la Prada, qui em va insistir perquè tornés a escriure en català. Em vaig enfadar molt quan, després de quatre anys de suar sang per preparar Raimon o el seny fantàstic, va sortir una crítica de Pilar Rahola dient que jo no sabia com era Llull. Després, la vida em va dur per altres bandes. Per això li vaig dir al Miquel que pagant, sant Pere canta". Racionero també explica que ara es troba a França amb les mateixes pors per l'idioma davant el repte de l'anglès i, en part, l'espanyol, que hi ha a Catalunya. Per la seva banda, l'editor va definir Lluís Racionero com "una veu atípica dins la literatura catalana, un heterodox dins d'un món ple d'ortodòxia".
La llista dels anteriors guardonats al Carlemany inclou Maria Mercè Marçal, Maria de la Pau Janer, Robert Saladrigas, Gabriel Janer Manila, Lluís-Anton Baulenas i Antoni Morell. Segons els responsables de Columna, les novel·les més venudes van ser les de les dues escriptores, destacant l'excel·lent rebuda de la crítica a La passió segons Renée Vivien, de Marçal. El premi intenta ser un referent per a l'època de tardor i hivern, abans de Sant Jordi, així com integrar Andorra, l'únic Estat del món amb el català com a llengua oficial, en el món de la literatura catalana.
Tornar