Documentació
Racionero novel·la el pas de Gaudí d'ateu a "místic de la seva feina"
Publicada per Edicions 62, Antoni Gaudí: el so de la pedra és "una novel·la biogràfica" que narra el pas de l'arquitecte de la Sagrada Família des de l'obrerisme i ateisme de la seva joventut fins al misticisme dels últims anys. Racionero, que sempre ha estat molt interessat en l'arquitectura per la seva formació com a enginyer industrial, ha volgut apropar la figura de Gaudí a un lector ampli amb una novel·la, on es combina realitat i ficció, sobretot en els aspectes menys coneguts i foscos de l'arquitecte, com la seva relació amb les dones. La novel·la s'inicia amb l'atropellament mortal de Gaudí per un tramvia a la cantonada Bailèn-Gran Via. En l'escena, l'ancià arquitecte va pensant en com sonaran les campanes tubulars de la Sagrada Família, per això no sent el soroll del tramvia. "Volia començar amb una escena que frapés el lector des del principi", explica Racionero. A partir d'aquí, l'autor de Cercamón i L'últim càtar descriu totes les etapes de la vida del genial creador, inclosa la seva infància a Reus i Riudoms, on descobreix les formes de la natura que tant l'influenciaran en la seva obra arquitectònica. En la biografia gaudiniana hi ha, segons Racionero, tres etapes ben marcades: "Obrerista i ateu en els seus inicis, quan fa la Cooperativa Obrerista de Mataró; d'aquí, un cop coneix Eusebi Güell, que li fa encàrrecs importants, esdevé burgès i dandi, va al Liceu, va ben vestit i visita les obres en carruatge. I la tercera part són els anys de místic de la seva feina, quan es dedica de ple a la construcció de la Sagrada Família". Una de les escenes de pura ficció del llibre és el moment en què Gaudí té la seva primera experiència mística, més pròxima al budisme zen que no pas al catolicisme, de la mà d'un ermità de Montserrat. Racionero també ha fet altres concessions narratives, com quan justifica que la neboda de l'arquitecte, que va morir alcoholitzada, comenci a beure perquè està enamorada del seu oncle sense ser corresposta. En la relació amb les dones, Racionero també novel·la un amor frustrat de Gaudí amb una dona burgesa, i la ja coneguda relació, que tampoc es va concretar en res, amb Pepita Moreu. Àcids gaudinians Racionero confessa que la seva admiració per Gaudí li ve des que era petit i contemplava embadalit les formes sinuoses dels edificis de l'arquitecte. En l'època californiana de l'autor, a finals dels anys 60, Gaudí va tornar a interessar l'escriptor "després de prendre àcids", ja que els efectes al·lucinatoris de les drogues tenien formes molt semblants a les gaudinianes. Als anys 80, Racionero va rebre l'encàrrec de fer un tractament de guió per a un documental de TV3 sobre Gaudí que finalment no es va realitzar mai. Finalment, Racionero va començar a escriure la novel·la molt abans de l'Any Gaudí el 2002, quan ocupava el càrrec de director del Col·legi d'Espanya a París. L'escriptor veu bé la continuació de les obres de la Sagrada Família però, en canvi, critica "les restauracions en les quals l'arquitecte restaurador vol deixar la seva empremta sigui com sigui". "En aquesta professió falta molta humilitat, el restaurador ha de fer que l'edifici no caigui i que no es noti i prou", diu l'exdirector de la Biblioteca Nacional. I posa un exemple de mala restauració en els colors de la salamandra de l'entrada al Parc Güell: "Ara hi domina el verd, quan abans eren colors de foc, rogencs i violacis, s'hauria de corregir".
Tornar