Documentació
Retalls de realitat per a una novel·la de ficció
Cop a la Virreina és la història d'un robatori de la col·lecció de monedes al Gabinet Numismàtic de Catalunya, amb seu al Palau de la Virreina, a les Rambles de Barcelona. Per construir la novel·la, els autors van deu anys enrere per relatar un cop que va estar apamat fins al darrer detall per uns mafiosos italians però que mai va arribar a produir-se en la realitat. És en aquest punt que la ficció entra en joc per donar vida a un seguit de personatges, alguns d'ells amb un passat frustrat, que intentaran dur a terme el difícil robatori. Les accions d'un mafiós intransigent, un advocat depressiu, un estafador murri i un policia estrafolari conformen la teranyina de conspiracions, sospites i venjances que es va teixint al llarg de la novel·la. "La ficció mai pot prescindir de la màgia dels personatges", afirma Andreu Martín, autor d'altres novel·les policíaques com L'home que tenia raor (1993) o Bellíssimes persones (2001). I aquesta màgia a què fa referència Andreu Martín guarda relació amb el final de la història de Cop a la Virreina: "És un final obert, perquè hem relatat un fragment de la vida de diverses persones que, de la mateixa manera que tenen un passat, van forjant un futur". Mons paral·lels Qui hauria dit que a Barcelona hi ha mons paral·lels? Cop a la Virreina és també la descripció de mons radicalment diferents. Hi ha el món dels honrats i el món dels delinqüents i mafiosos, els quals s'entrellacen fent una trena "que acaba fent lògic el final", aclareix Martín. En aquesta mescla d'històries que apareixen en el llibre, totes elles masculines, hi ha diverses figures femenines que són representades com personatges perifèrics i que dibuixen el perfil dels protagonistes de la novel·la. Tot plegat, els dos autors de Cop a la Virreina ho relaten amb descripcions que impliquen el lector. "Moltes descripcions són com si hi hagués una càmera de filmar sobre l'espatlla del personatge, de tal manera que el lector i el personatge comparteixen el mateix punt de vista", explica el coautor Carles Quílez.
Tornar