Documentació
Benguerel, Benguerel
El mític segell editorial del Club Editor, fundat el 1954 per Joan Sales i Xavier Benguerel (Barcelona, 1905 - 1990) en tornar de l'exili, s'ha aliat amb Edicions 1984 per tal de donar un nou impuls al seu extraordinari catàleg de títols. D'aquesta manera, i amb la voluntat de no sobrepassar una dotzena de llibres l'any, la històrica col·lecció El Club dels Novel·listes s'ha refundat emblemàticament amb l'obra que va inaugurar el 1955 la primera etapa: El testament, de Xavier Benguerel. Cinquanta anys més tard, podem tornar a llegir una de les novel·les representatives de la literatura catalana de la dècada dels 50. Reeditada al llarg del temps, El testament, que, de fet, ja va conèixer un notable èxit de públic quan va aparèixer per primer cop, va arribar també a ser adaptada teatralment l'any 1960. Dins la trajectòria de Benguerel, l'obra adquireix rellevància, ja que representa històricament l'inici d'un cicle narratiu marcat pel model de l'anomenada novel·la catòlica. En aquest punt, es deixa notar la influència del seu amic Joan Sales en l'intent, potser no prou valorat, d'acostar la novel·la catalana als corrents de reflexió moral i religiosa que es desenvolupen a l'Europa de postguerra, i que tenen en François Mauriac un dels seus principals models. D'aquesta manera, temes com ara la gràcia, el pecat i el perdó es van desenvolupant al llarg de les obres d'aquell període històric. De fons autobiogràfic, en El testament Benguerel aboca el mestratge de la novel·la psicològica après en títols anteriors -especialment la novel·lística de Dostoievski- per proposar-nos un text concentrat i intens al voltant del testament d'un personatge central: el vell Cosme, amo d'una fàbrica que es mostra com un patriarca totpoderós. Ara bé, la lectura de les seves paraules per part de la família revela des de la tendresa un fet que l'afecta i que havia quedat en secret durant tot aquell temps. Una bona ocasió, doncs, per retrobar un autor que, amb el pas del temps, es mostra interessant des de la seva experiència d'exili, original en la creació de l'espai mític del Poblenou industrial -recordem Icària, Icària, del 1974- i magnífic en la traducció, tal com constatem en la versió de Les flors del mal, de Baudelaire.
Tornar