Biografies
Puig i Ferreter, Joan
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 - París, 1956). Era fill natural d'un terratinent selvatà, fet que el trasbalsà durant tota la seva vida. Entrà en contacte amb la colla de Reus, ciutat on estudiava batxillerat. Al mateix temps comença a escriure poemes. El 1899, després d'un intent de suïcidi, marxà a Barcelona, on inicià estudis de farmàcia, que ben aviat abandonà. Simpatitzà amb els ambients artístics i anarquitzants. El 1902 marxà a París, on menà una vida bohèmia i errant fins el 1904. Tornà a Barcelona, on començà a dedicar-se al periodisme i a escriure teatre. Col·laborà, entre d'altres publicacions, a "Ars", "Reus tranquil", "Joventut", "Estel", "La Publicitat" i "La Campana de Gràcia", de la qual fou director de 1932 a 1934. A més fou director literari d'Edicions Proa, a la qual donà suport després de la Guerra Civil amb el seu mecenatge. Es dedicà a lapolítica durant l'època de la República: fou diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català i conseller de la Generalitat. En el conjunt de la producció teatral, i deixant de banda la poesia, podem distingir dos períodes, iniciats cronològicament amb les obres La dama alegre (1904) i La dolça Agnès (1914). La primera i més important s'afilera amb el Modernisme i dóna, entre d'altres, els següents títols: Aigües encantades (1907), La dama enamorada (1908), El gran Aleix (1912). A partir del 1914, coincidint amb l'entrada en crisi del teatre català, comença la seva segona etapa, de la qual destaquem Si n'era una minyona (1918), El gran enlluernament (1919), L'escola dels promesos (1922) i Un home genial (1923). Amb la seva obra novel·lística assolirà la seva realització com a escriptor. Les seves obres més importants són El cercle màgic (1929), Camins de França (1934) i El pelegrí apassionat, cicle novel·lesc escrit des de 1938 fins a 1952 i acabat de publicar, en dotze volums, el 1977. Traduí Shakespeare, Gorki i Tolstoi.
Tornar