Documentació
Valentí Puig: "A Catalunya hi ha un dèficit d'assaig"
Com a lector, en trec més profit de l'assaig, de la literatura de reflexió, que de la novel·la", afirma l'escriptor mallorquí, que acaba d'aplegar els seus primers volums de dietaris , Bosc endins (1970-1977) i Matèria obscura (1980-1984), en un sol llibre , Porta incògnita (Destino). Valentí Puig vol deixar clar que el buit de què parla és d'assaig literari, no pas d'assaig erudit: "Tots els escriptors actuals estan obsedits per la idea d'escriure novel·les, però unes bones memòries, un bon dietari, una biografia, tracten temes més relacionats amb la vida". Hi ha altres cultures, com la saxona, en què les novel·les són més reflexives, però Puig creu que "l'assaig pot fer entendre millor un món tan complex com l'actual, un món que necessita homes com Joan Fuster per saber millor cap on va". Per Puig, el periodisme actual tampoc no serveix, és molt simple per a un món tan complex: "Hi ha qui fa anàlisi de la política catalana i no sap qui era Tarradellas". A més, hi ha el problema afegit d'interpretar els avenços científics i tecnològics. L'escriptor pensa que "estem abocats cap a una tercera cultura que ha de ser la síntesi de la humanística i la tecnocientífica". Pel que fa a la literatura catalana, Valentí Puig discrepa dels que diuen que només necessitem novel·la d'alta cultura. "Tant de bo tinguéssim un Simenon", clama. Però també té clar que el que no necessitem són subproductes. "Hi ha una degradació molt gran en la proliferació d'una literatura per aconseguir vendes d'un públic fàcil, però que no deixarà empremta, a la llarga desapareixerà. Un tipus de literatura que fa un còctel entre sentimentalisme, una mica de tragèdia i una dosi de feminisme només per arribar fàcilment a cert públic". Recuperar el Noucentisme Puig és pessimista sobre el moment actual de la cultura catalana: "La normalització lingüística ha implicat l'alfabetització col·lectiva però el nou públic no ha entrat en la literatura". Tanmateix, l'escriptor creu que a Catalunya hi ha un pòsit cultural dens perquè sorgeixi "un nou Noucentisme, que com a corrent d'innovació cultural va ser molt més important que la Renaixença". Un Noucentisme "que segueixi el model de Josep Pla i Salvador Espriu", no el d'Eugeni d'Ors. Un moviment que permeti que "Catalunya tingui una elit exigent amb ella mateixa i sigui assimilat per les clases dirigents". S'ha d'evitar una "societat que utilitzi el català com a llengua domèstica i de consum audiovisual. S'ha de fugir de la ràdio i la televisió que destrossen la llengua". I discrepa Valentí Puig dels que creuen que la solució pot venir de fer la llengua més fàcil: "El problema no és d'ortografia sinó de capacitat lingüística". Valentí Puig, col·laborador de l'AVUI, també ha escrit poesia: L'estiu madur ; narracions: Dones que fumen i Maniobres privades; i novel·la: Complot i Somni Delta .
Tornar