Documentació
D'Andratx a Xangai
Seria un error considerar els seixanta-quatre contes que s'apleguen en aquest volum com un aspecte secundari en l'obra de Baltasar Porcel. Tant en el conte com en la novel·la trobem un mateix Porcel de gest vigorós i de vocació inquietant. Seixanta-quatre contes en quaranta-quatre anys no són gaires contes, però en conjunt agafen prou entitat per oferir una síntesi magnífica de les obsessions i dels territoris que ha transitat l'escriptura de Porcel. La seva dedicació al conte ha estat intermitent. Les èpoques de més gran atenció al gènere breu se situen entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, quan la censura va fer que només pogués publicar als diaris pàgines estrictament literàries. Un article sobre Eugeni d'Ors va ser el detonant. Devem, doncs, en part a l'ombra del Pentarca i als censors miops aquesta oportunitat. El que haurien estat probablement papers efímers de pugnacitat amb el present -com ho és bona part del periodisme d'opinió de Porcel- es va transformar en matèria literària que ha de perdurar.
VUIT RELATS NOUS
Al llarg dels anys Baltasar Porcel ha anat compilant els seus relats en diferents llibres: Cròniques d'atabalades navegacions (1971) i Reinvindicació de la vídua Txing (1979). L'any 1984 recollia tots els seus contes, en un volum que arribava als cinquanta-sis relats. La present actualització presenta algunes novetats respecte a recopilacions anteriors. D'entrada hi ha vuit relats nous que sumen unes cent pàgines. Alguns d'aquests contes nous es troben entre els millors del recull. N'hi ha dos que en realitat són les llavors a partir de les quals van créixer dues novel·les: Cavalls cap a la fosca i Lola i els peixos morts. El seu interès és doble: permeten veure en acció els mecanismes d'una escriptura que no es basa en el càlcul ni en la arquitectura sinó en la pulsió i la fabulació.
La recepció de Baltasar Porcel ha tendit a donar molta importància als escenaris. Se l'ha llegit en funció d'una estirp de mitògrafs locals: Espriu a Sinera o Villalonga a Bearn. Tot això està molt bé i dóna llum a una part de l'obra de Porcel, però Porcel, que és un individualista irredempt, sempre ha conjugat més el singular que el plural. Això en els contes es veu molt clar. Mentre a Reinvindiació de la vídua Txing havia donat el títol i la posició inicial als contes xinesos -primant així els accents més borgians- en aquest recull dóna la màxima importància al sexe i l'amor. Baltasar Porcel ha invertit l'ordenació dels reculls anteriors: ha posat en primer lloc els seus relats més eròtics i viatjats, ambientats en llocs com ara Capri, Tunis, Marsella, el Caire o Viena, sovint en mansions decadents, pensions de mala mort, balnearis decrèpits o bé hotels escrostonats. La galeria de dones seduïdes i seductores passa a un primer pla, i amb elles de braçet el pas implacable del temps. A continuació apareixen les ombres xineses, on Porcel recrea llegendes de contrabandistes, alquimistes, cortesans i poetes ebris de la Xina antiga. La fabulació exòtica acaba portant Porcel al territori de sempre: les quimeres del desig, l'ambigüitat moral, la força del passat. Finalment hi ha els contes on la lluita per la vida, la violència i l'aventura emergeixen a contrallum del paisatge atàvic d'Andratx. En cada secció ha disposat els contes en un sentit cronològic invers: els més nous al principi, els més vells al final. Cal destacar l'habilitat de recrear escenes i personatges amb el nervi i la vivesa d'un traç ràpid i evocador.
EPIFANIA DE L'INSTINT
Baltasar Porcel no entén el conte com a mecanisme suís de precisió sinó com a epifania de l'instint. El contes de Porcel contenen tot sovint una revelació brutal. El descobriment de la crua naturalesa humana és l'argument reiterat que pren mil formes diverses. En un dels contes xinesos veiem Porcel visitant una comuna modèlica. La seva atenció no es concentra tant en les innovacions agrícoles maoistes com en l'intent d'enderrocar la muralla moral espartana de la jove intèrpret i en el descobriment de les traces d'un passat llegendari i violent que atabala la jove xinesa que llegeix la història a base de consignes. Un vell emperador sense manies s'acaba convertint en el mirall.
Tornar