Documentació
Article publicat a “El Periodico" el 10/05/02 per Estanislau Vidal-Folch
És una bona notícia tenir a l'abast en una bona edició els contes de Baltasar Porcel (Andratx, 1937). No és exactament una novetat, perquè la majoria ja havien estat publicats en diferents reculls i es tracta sobretot de contes dels anys 60 i 70, que aguanten bé el pas del temps. Dels 54 contes que recull, només sis són posteriors al 1990: és a dir, el Porcel contista és bàsicament anterior. Si comparem aquest recull amb el que la mateixa editorial va treure fa 17 anys amb el títol Tots els contes, que ara fa de subtítol, veiem que disposem de vuit contes més. Almenys dos d'aquests són importants: "Estimada Aurora", en tant que prefigura la novel.la més depressiva, Lola i els peixos morts, i "El gran galiot", que avança Cavalls cap a la fosca, una de les obres més celebrades de l'autor. Dos contes nous més, "El cas del moix afamegat" i "Un diàleg sota la xicaranda", tots dos del 2001, tenen la particularitat de posar en primer pla la ironia i el sentit de l'humor, qualitats no sempre presents a la seva prosa. Els contes potser ens descobriran aspectes més amagats de l'autor.
La classificació que fa Porcel en aquesta edició sí que és nova. El 1984 feia cinc apartats: "El lloc del temps quiet"; "Altres terres, altres mars"; "Els papers insòlits"; "Les ombres xineses i Líriques". Ara en fa tres: "Les maniobres de l'amor" (la presència de la sexualitat), "Les ombres xineses" (temàtica xinesa on es troba una visió de la vídua Txing oposada a la de Jorge Luis Borges) i "La lluna vella" (el món andritxol).
La tensió dels contes es mou entre diferents pols: la crueltat i la lírica, la voluntat de poder i l'estranyesa d'un mateix, l'individu i el temps col.lectiu que li toca viure, l'exuberància de la paraula i dels fets, la faula i la tesi. Amb tanta complexitat, el volum és una incitació, com una forta sacsejada, a seguir les mitificacions i desmitificacions de l'autor, és a dir, el seu procés creatiu.
Tornar