Obres
Ulisses a alta mar
Ulisses a alta mar es tracta d’una de les obres més esquemàtiques i essencials de l’autor, protagonitzada per Lluís Arrom, un personatge de seixanta anys, a qui l’autor li ha donat una clara universalitat, relacionant-lo amb el mite de Faust i el d’Ulisses. El primer escenari és una Barcelona primaveral i caòtica, poc atractativa des de la perspectiva del narrador, un triomfador que viu en un moment de desencaix personal. L’autor es val d’una estètica de la caricatura i del grotesc per descriure un món barceloní actual desgavellat: el de la política, el de les tertúlies radiofòniques, el dels negocis... Una noia jove, Gabriela, representa l’esperança de la joventut i de l’amor, sobretot (d’aquí el lligam amb Faust), i transporta Arrom a un nou escenari, el món mediterrani, per on naveguen amb un grup d’amics, diametralment oposat al barceloní per la seva bellesa i categoria (el mateix descrit per Homer), que permet també la plenitud dels sentits, una mena d’intemporal edat d’or. Però, el temps imposa el retorn i així apareix un darrer escenari, l’illa mediterrània Orlandis (l’Andratx real), on ha d’anar el protagonista cridat per la mort del pare, significativament un escenari de tardor. La novel·la avança, doncs, de la primavera a la tardor, i a través de la seva aventura amorosa, el protagonista descobreix que no es pot deturar ni lluitar contra el temps i que l’única manera de retenir-lo és l’escriptura, sobre la qual reflexiona i a la qual es vol dedicar Arrom al final de l’obra. Es tracta d’una banda d’una novel·la d’aventures i vital, d’altra és una obra rica en referències literàries, que li donen universalitat.
Tornar