15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Biografies

Porcel, Baltasar

Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937) és una de les plomes més fermes i esmolades de l'actualitat. Des de 1960 alterna la seva residència entre Barcelona i Mallorca, encara que viatja per tot el món i els seus articles i llibres són seguits per innombrables lectors. Ha publicat novel·les, contes, teatre, assaigs, biografies, llibres de viatges i nombroses col·laboracions periodístiques. També ha fet programes de televisió i ha col·laborat assíduament a la ràdio. Però ha estat especialment en la novel·la i en l’article periodístic on més ha destacat. L'obra literària de Porcel reflecteix un món eminentment mediterrani, poètic i mític, però al mateix temps realista i vital, un microcosmos antagònic unit per l'extraordinària força narrativa i riquesa idiomàtica de l'autor. La seva obra de creació es va centrar, en un principi, a la seva Mallorca natal: Solnegre (1961) -la seva primera novel·la- descriu, a cavall entre el mite i la realitat, el món rural mallorquí; La lluna i el "Cala Llamp" (1963) i Els argonautes (1968) tracten de la lluita i l'aventura dels homes de mar, dels contrabandistes; Difunts sota els ametllers en flor (1969) i Cavalls cap a la fosca (1975) són la síntesi i la culminació d'aquest microcosmos màgic i poètic, de sagues familiars i viscerals. Les següents aportacions narratives de Porcel, encara que no deslligades del cicle mític d'Andratx, introdueixen nous temes que responen a interessos geogràficament més generals, i se centren sobretot a l'Àfrica, com Les pomes d'or (1980) i Els dies immortals (1984). Amb Les primaveres i les tardors (1986), un dels seus grans títols, retorna al clan familiar amb un intens alè clàssic, vital. A Lola i els peixos morts (1994), Porcel s'enfronta amb la Barcelona política, cultural, alhora que ho fa amb el Món i l'Home, des d'una perspectiva cínica, sexual, filosòfica, romàntica, existencial, en el curs d’un vast i delirant monòleg interior. Igualment a Ulisses a alta mar (1997): la trama, inspirada en l'Ulisses de la mitologia grega, constitueix el xoc entre un món idealitzat -el de l'amor- i la lluita del protagonista amb la realitat. L’última novel·la de Porcel, El cor del senglar (2000), que ha obtingut un gran èxit de crítica, desplega un món aventurer, visceral, brillant i misteriós. Mediterrània. Onatges tumultuosos (1996), publicat en català, castellà, francès i italià, constitueix una vigorosa interpretació èpica però també lírica, expressionista en lloc de naturalista, de la història de les civilitzacions mediterrànies, un viatge i un assaig en el temps i en l'espai per tots els països de la conca. Les novel·les i llibres de Baltasar Porcel han aparegut originàriament en català i han estat reescrits al seu torn en castellà pel mateix autor. Moltes d'aquestes obres compten amb traduccions a altres idiomes, com el francès, l'anglès, l’alemany, el rus, l'italià, l’eslovè o el vietnamita. La traducció a l'anglès de la novel·la Cavalls cap a la fosca (Horses into the Night) va ser designada el 1995 un dels millors llibres en llengua original no anglesa als Estats Units per les revistes "Publishers Weekly" i "The Critics Choice", formades pels més prestigiosos crítics literaris del país, com els del "Washington Post", "The Chicago Tribune", "Esquire", "Los Angeles Times" o "San Francisco Review of Books". En el camp del periodisme, Porcel va crear un estil molt imitat posteriorment, que s'ha centrat, essencialment, en l'article d'opinió i en les entrevistes, abans a través de les revistes "Serra d'Or" i "Destino", i sempre des del diari "La Vanguardia", on des de fa gairebé vint anys firma una columna diària massivament llegida. Ha merescut, per la seva novel·lística, els més prestigiosos premis, entre els quals el Sant Jordi, el Josep Pla, el de la Crítica Literària espanyola, l'Internacional Mediterrani (concedit a Itàlia), a més del Prudenci Bertrana, que va rebre per Cavalls cap a la fosca i va repetir amb Ulisses a alta mar. Per la seva obra periodística ha estat guardonat amb el Ramon Godó, el Mariano de Cavia i l'Espejo de España, de reportatge històric, per La Revolta permanent, sobre l'anarquisme català. El 1999 Porcel va rebre el Premi Literari Boccaccio Europa, a la Toscana, pel compendi de la seva obra, amb la distinció de la seva obra novel·lística i Mediterrània. Fins ara han aparegut els set primers volums de les seves Obres Completes (1. L'alba i la terra; 2. Reis, polítics i anarquistes; 3. Punts cardinals; 4. Totes les Balears; 5. El mite d'Andratx; 6. Grans catalans; 7. Les màscares), que seran editades en dotze llibres per Edicions Proa. L'obra de Baltasar Porcel serà així recollida i estudiada en dotze assaigs de diferents especialistes de la cultura catalana i castellana. Baltasar Porcel va fundar a Barcelona, el 1989, i va presidir fins el 2000, l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (ICM), creat per la Generalitat de Catalunya amb la voluntat d'estudiar les realitats més dinàmiques de la societat mediterrània i que probablement ha constituit la institució més influent de l'àrea en el seu camp. També des de 1989 presideix el jurat del Premi Internacional Catalunya, guardó que atorga anualment la Generalitat a aquelles persones que han contribuït amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans a tot el món. Les seves últimes publicacions són als Estats Units la versió anglesa de Les primaveres i les tardors, sota el títol Springs and Automns, i a Itàlia Ulisse in alto mare, la traducció d’Ulisses a alta mar. I ara surt en castellà i en català la seva última novel·la, L'Emperador o l'ull del vent, premi Ramon Llull 2001. Barreja de novel·la històrica, policíaca i existencial, es basa en un terrible fet històric: els milers de presoners napoleònics tancats durant anys en la petita illa deserta de Cabrera. Sobre aquesta base sorgeix un personatge singular, misteriós i audaç, que empès pel fibló desfermat per la Revolució Francesa i les guerres de Napoleó, encarna des de Mallorca a París, des de Còrsega a Andalusia, l'heroïcitat i la rapacitat que comporten inextricables els grans esdeveniements. Porcel aconsegueix de bell nou un relat tècnicament prodigiós, diferent, tan aventurer com visceralment complexe, narrat amb el seu estil pletòric de color i de passió.

Tornar