Biografies
Plana, Alexandre
Alexandre Plana (Lleida, 1889 - Banyuls, 1940). Crític, poeta i narrador. Estudià dret i n'exerci la carrera. Fou advocat i conseller de la Unió Industrial Metal·lúrgica de Barcelona. Escriptor d'una àmplia cultura i d'una gran curiositat intel·lectual, exercí la crítica literària i teatral a "El Poble Català", la cinematogràfica a "La Publicidad", la d'arts plàstiques a "La Vanguardia" i la de discs a "Mirador". La seva labor, influïda pels corrents europeus de l'època i exercida amb una fina penetració, ha estat tardanament i en part recollida en volum: Les valors del nostre Renaixement (1976). Plana, un dels millors crítics catalans del Nou-cents, posava en joc el seu coneixement de les "secretes correspondències" entre les arts per completar les seves síntesis crítiques. Hom el recorda, sobretot, per l'Antologia de poetes catalans moderns (1914), on, ultra una selecció acurada, analitza les darreres tendències de la poesia catalana i dóna una crítica el·liptica, breu, de cada poeta. La seva poesia respon al corrent noucentista on conflueixen Carner, López-Picó i Riba, sense conceptismes ni barroquismes lingüístics. Lírica de paisatge, cants d'un amor serè, "estances" més meditatives i intel·lectuals a Sol en el llindar (1915) o evocacions ciutadanes i històriques de Girona, Tarragona, Poblet, Barcelona, etc., a Contrabaedecker (1918). En Poemes (París, 1945), amb pròleg de Just Cabot, hom recollí els seus versos d'exili sobre París, les terres del Rosselló i el pas de les estacions. En prosa publicà A l'ombra de Santa Maria del Mar (1923), novel·la breu, completada en el volum amb quatre contes; l'obra, tot traspuant una sensibilitat i un llenguatge moderns, presenta un ambient costumista. El mirall imaginari (1925) són poemes en prosa: una suite amorosa, unes visions de Girona i una narració recreada de la llegenda de Joan Garí. Finor psicològica, estilització i elegància sobresurten en la prosa de Plana, que publicà també Les idees polítiques d'en Valentí Almirall (s. d.), el fulletó Joaquim Sunyer (s. d.) i una extensa biografia del pintor dins L'obra dIsidre Nonell (1917). Deixà inacabada una història de la pintura catalana moderna. documentals i humorístics.
Tornar