Obres
El manuscrit d'Alí Bei
El manuscrit d'Alí Bei presenta les històries de tres personatges Ell/escriptor de teatre, Ell/empleat de banca i Ell/Alí Bei allunyats en el temps, però que mantenen punts de contacte en la seva biografia. Cadascun d'ells pertany a un moment històric i a un espai concrets (una clínica actual, la Barcelona i l'Orient d'inicis del segle xix), que no es descriuen exhaustivament. Són només un punt de referència que ajuda a delimitar tres històries que s'entrellacen i s'emmirallen a través de la trama. L'acció s'inicia a través d'una carta que Ell/escriptor de teatre adreça a Anna, la seva dona. Amb prou ànim per arraconar els dolors que l'assalten, ha començat a escriure una obra de teatre ambientada a l'Orient, en què es narren les aventures d'Ell/Alí Bei. Aquest, acusat de conspiració, és expulsat del territori marroquí i emprèn un viatge cap a Trípoli. Al vaixell coincideix amb Matte Buhlàl, un comerciant que ha viscut molts anys a Timbuctú i d'altres indrets del Sudan, el qual li explica que existeix el Mar dels Negres, un mar "d'aigües sempre calmades i transparents al costat del qual s'aixequen ciutats fabuloses amb palaus amb teulades d'or". A l'altra banda, potser, existeix el país d'Atlantis. A partir d'aquest moment, arribar-hi es converteix en una obsessió per Alí Bei. Recorre Nicòsia, Alexandria i el Caire. Finalment, arriba a la Meca malalt, però esperant trobar un guia (Omar Mohammed) que l'acompanyi fins al país d'Atlantis. Però aquest intenta matar-lo. Ell/Alí Bei se'n defensa; Omar cau ferit de bala i mor. Amb la certesa que els correligionaris d'Omar voldran venjar la seva mort, Alí Bei fuig, sabent que mai més no podrà tornar per reprendre la recerca d'Atlantis, el país de l'ideal. Les escenes al desert s'entrellacen amb d'altres que transcorren en un interior de la Barcelona de 1823. Ell/empleat de banca jeu endormiscat al llit, malalt: només vol estar sol. Joana, la seva esposa, el vetlla. El seu amic Esteve intenta animar-lo, perquè s'evadeixi del dolor i participi en la lluita que la ciutat lliura per defensar-se de les tropes absolutistes. Irat, Esteve l'acusa d'haver actuat com a delator el 1817, any en què va marxar a París. No aconsegueix, però, arrancar-li cap confessió ni fer-lo canviar d'actitud. Tampoc no aconsegueix que li lliuri el manuscrit de Domènec Badia, en què es recullen els viatges d'aquest aventurer, que Ell/empleat de banca afirma posseir. L'existència d'aquest document és, però, dubtosa. Joana, que està segura que es tracta d'una invenció del malalt per evadir-se de la realitat i de la malaltia, escorcolla la casa sense èxit, ja que no aconsegueix trobar-lo. La situació a la ciutat empitjora. Esteve demana a Joana, de qui està enamorat, que fugin junts. Ella dubta, però el seu marit l'empeny a marxar amb Esteve, perquè, aclaparat per la malaltia, només li queda voluntat per submergir se en la vida imaginària d'Ell/Alí Bei.
Tornar