Documentació
Pla, un realista social
Fins ara la majoria d'investigadors que han estudiat l'autor dels Homenots s'han centrat en aspectes de la seva biografia o bé han fet una anàlisi literària dels seus llibres. Però l'escriptor Josep Pla no interessa només als filòlegs. L'autor empordanès va escriure milers de pàgines sobre la gent del seu país, sobre l'Empordà o sobre els pagesos, i, per tant, és lògic que els antropòlegs també vulguin rastrejar la seva escriptura.
Eliseu Carbonell i Camós, professor del Departament d'Antropologia Social a la Universitat de Barcelona (UB) porta sis anys i mig fent una extensa tesi doctoral que ara està ultimant. La seva recerca deixa clar que Pla construeix en la seva obra un model de cultura empordanesa. L'objecte del seu estudi és una exploració històrica i social d'un àmbit com l'Empordà a través de l'obra planiana.
Aquest jove investigador de 32 anys, que viu al poble de Mosqueroles, al Montseny, parteix de la base -com ja havien observat Josep Maria Castellet, Nèstor Luján o Salvador Espriu- que el pas del temps és un argument estratègic o fil conductor de tota l'obra planiana. Carbonell dissecciona tot el que escriu Pla sobre els empordanesos i el pas del temps i n'analitza l'antropologia del temps.
La Guia de lectura de la tesi d'aquest expert és el llibre Les hores, ja que inicialment el seu objectiu era fer una edició crítica comentada d'aquest títol. Però a mesura que avançava la investigació el treball va anar creixent. Carbonell ha fet un buidatge dels 45 volums de l'obra completa de Pla i ha anat classificant dins de 1.500 fitxes tots els conceptes, reflexions o referències que Pla fa sobre el temps.
L'estructura que segueix està dividida en quatre grans capítols: el temps viscut (la vivència temporal que té cada persona), el temps ambiental (la meteorologia, que condiciona molt les societats agràries i pesqueres), el temps social (que dóna consciència a una col·lectivitat) i les estacions.
Natura destructora
L'estudi permet constatar com el temps "entra molt a fons" en el caràcter dels empordanesos. "Pla està parlant de qualsevol tema i de cop i volta apareixen els ametllers florits, o la Quaresma amb el vent de garbí", recorda Carbonell. "Pla diu que el vent de garbí produeix un estat d'ànim amb més discussions i baralles. I si després vas a un altre passatge d'un altre llibre torna a sortir el garbí precisament quan hi ha una baralla. Tot encaixa sempre", exemplifica.
Una altra qüestió interessant és veure com Pla estava en contra de la creença estesa que la natura és sempre sàvia o ordenada. L'escriptor pensava que la natura és indomable-destructora i que la manera de corregir la seva força devastadora és a través de la cultura. Pla -com detalla Carbonell- sempre jutja de forma negativa les tempestats i els fenòmens meteorològics excessius. De la mateixa manera que el cinema o la literatura dramàtics presenten sovint escenaris criminals lligats a dies de pluja, Pla associa la noció de solstici o equinocci a les desgràcies.
Carbonell creu que és important subratllar com Pla va estar molt en contacte amb la seva gent, de la seva comarca. "L'anomenat autoexili interior de la postguerra va ser un allunyament de l'Espanya política i literària, però va ser un acostament de Pla al poble real".
I, segons Carbonell; a diferència dels folkloristes que indaguen a l'etnografia per motius patriòtics, Pla s'apropa a la gent aplicant-hi un realisme social que és econòmic: "Quan Pla descriu que un pagès està rumiant a la vora del foc, sap que aquell pagès no pensa en rondalles, sinó que està calculant com enganyarà l'amo", diu.
Les conclusions de l'estudi tenen a veure amb com Pla recull el testimoni del seu país. Aquest assagista descobreix com l'obra planiana és molt útil per al coneixement antropològic de la societat empordanesa, tot i que cal contrastar-la amb altres estudis d'història social.
Carbonell ha aprofundit sobre com el temps meteorològic -que condiciona tota organització social- convergeix amb el temps social en el cicle estacional. Creu que Pla toca aquest tema en tres àmbits: l'Empordà rural, les petites poblacions marineres i les localitats de mercat com Palafrugell o Torroella de Montgrí.
L'autor de la tesi té la certesa, però, que avui ja no queda gairebé res de l'Empordà agrari de Pla. "L'Empordà dels nostres dies és un Empordà enjardinat, molt diferent". Però Carbonell revela que en un futur voldria analitzar com s'ha transmès oralment la literatura de Pla a Palafrugell. "Si vas qualsevol dia a dinar a l'Arc, és gairebé impossible no sentir algú que digui alguna cosa que escriu Pla. S'hauria de saber si aquests homes estan citant Pla o bé va ser Pla que va recollir una manera de parlar", conclou. "Ignorem fins a quin punt Pla va posar de moda el concepte de collonada o el va recollir del que deia la gent".
Fabulació i realisme
La idea d'un Pla realista en certa manera xoca amb altres estudis, com ara el llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, del filòleg gironí Xavier Pla, qui precisament defensa el contrari. Xavier Pla creu que Pla fabula i s'inventa la seva autobiografia com una estratègia narrativa per ser més creïble per al lector. Eliseu Carbonell mastisa, però, que els dos treballs no són totalment oposats, ja que mentre que Xavier Pla ha fet una mirada de filòleg, la seva és d'antropòleg.
Per Carbonell, però, el realisme de Pla, de vegades, és fins i tot superior al de molts historiadors, encara que cometi inexactituds. "No té importància si una data balla, o si parla d'un lloc on ha estat, l'important és que Pla s'acostava a les persones" -creu Carbonell- "Potser Pla no va ser a la reunió que descriu a Nocturn de Primavera, però va anar a moltes festes com aquelles, observant i escoltant tot el que s'hi feia. I això és el que compta".
El que tenen en comú Eliseu Carbonell i Xavier Pla és que pertanyen ja a les noves generacions d'erudits que llegeixen Pla sense prejudicis ideològics i prescindint del personatge.
Eliseu Carbonell pensava titular el seu treball Estratègies antropològiques del narrador, però diu que encara no té el títol definit, una tesi que acabarà properament.
Tornar