Obres
Jaume
Novel·la que constitueix la segona part de La família dels Garrigas. Comença amb uns records de la infantesa de Jaume, el fill segon del vell Ramon Garriga, que al ser destinat al sacerdoci va fugir a França. A continuació segueix un capítol que enllaça amb el final de La família dels Garrigas, que va acabar amb la defenestració i mort de Narcís. En Jaume, l'autor ho ressuscita - a petició d'un amic, segons s’explica en el pròleg -i és recollit molt malferit i guarit per la pròpia família Garriga. Jaume, de nou en la seva terra, freqüenta l'alta societat tarragonina, i a casa de les senyores de Requesens coneix a Guadalupe Salvat, filla d'un acabalat exportador. A causa de les relacions difícils entre els joves d'ambdós sexes en l'època que transcorre la novel·la, Jaume no pot comunicar-se amb Guadalupe, de qui s'ha enamorat. Però en una excursió col·lectiva al «Pont del Diable», té la fortuna de veure tot sol a Guadalupe i d'obtenir la seva aquiescència amorosa. Mentre, Narcís, ja sacerdot, marxa a les missions per a exercir el seu apostolat i allunyar-se, a més, de Mercé, germana de Jaume i la seu antiga enamorada, que s'ha casat amb Quim Garcés. Mentre que Jaume es trasllada a Barcelona per a intentar la representació de la seva òpera «Cartago». Allí col·labora Cori Paulina, una famosa cantant, que s'enamora d'ell. La remor de les seves preteses relacions amb l'artista arriba fins Bernat Arbona, madur pretendent de Guadalupe, i aconsegueix que aquesta trenqui amb Jaume. Però al cap d'uns anys, Mercé reconcilia als dos antics enamorats, abans de morir ella i la seva filleta, a la qual acaba de donar a llum. L'obra, d'estil madur i vigorós, a pesar de la falta de fixesa del català d'aleshores, abundant en detalls, amb un lèxic ric i gens literari, reflecteix vívidamente l'ambient de la societat de Tarragona. Els conflictes morals, amb algun rivet tràgic però no truculent, permeten que la novel·la no sigui exclusivament una narració de costums.
Tornar