15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Obres

La família dels Garrigues

En el «Mas del Molí Vell», prop de Tarragona, viu Ramon Garriga amb la seva germana, el seu fillol Narcís i els seus fills Ramon, futur hereu (l'hereuet), Jaume i Mercé. El seu llinatge es remunta al regnat de Felipe IV i les successives generacions han participat en totes les guerres i escamots. Segons el costum, Jaume, el fill segon, és destinat al sacerdoci, el mateix que Narcís. L'hereuet disputa freqüentment amb el seu pare, que s'oposa als amors furtius del noi amb la Túies, antiga criada de la casa, i a les seves relacions amb els qui conspiren a favor dels liberals. L'amic íntim de l’hereuet és Anton Cirera, secretari del poble. El vell Garriga el suborna per tal qu aparti el seu fill de la Túies. A l'assabentar-se aquell, fereix d'una ganivetada al secretari i és empresonat. Simultàniament Jaume fuig a Marsella a la recerca de fortuna. El vell Garriga sofreix un atac d'apoplexia i l'anunci del naixent idil·li entre Narcís i Mercé acaba per matar-lo. L'hereuet és allibertat gràcies al nou suborn de Cirera perquè no declarés la veritat; renyeix amb la família i es queda en el Mas només amb la Túies, però aquesta el deixa per a anar a Barcelona amb Cirera; allí moren els tres en una sagnant revolució. Narcís, que encara estima a Mercé, no vol tornar al seminari i després d'una violenta discussió, desesperat, es llença per la finestra. Pin i Soler no necessita improvisar perquè treu els seus elements d'una realitat que ha conegut bé i potser ha protagonitzat. La descripció de les situacions és molt viva i detallista, però mai prolixa. El seu estil, coratjós i ple de colorit, fa oblidar les imperfeccions d'un idioma en formació. Encara que la seva obra Pot situar-se dintre de la línia de la novel·la ciutadana i burgesa de Narcís Oller, pel que un crític li qualifica de brillant segon d'aquell, enllaça, no obstant això, amb el ruralismo d'alguns contemporanis per la brutalitat de diverses escenes I el fatalisme que es cierne sobre els personatges i que el vell Garriga ja pressenteix quan, parlant dels seus fills, diu: «Tots faran cap al pal!»

Tornar