Biografies
Perucho, Joan
Joan Perucho va néixer al barri barceloní de Gràcia, el 1920. S'inicià com a poeta en castellà i com a crític d'art en l'època d'estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, a la revista del SEU, Alerta, amb el periodista Nèstor Luján, el crític literari Antoni Vilanova, el músic Manuel Valls i el pintor José María de Martín. Per influència de Josep Palau i Fabre, Perucho va començar a escriure poesia en català i s'integrà als corrents de la resistència cultural de l'època. Hi participa en la revista Ariel. En aquests anys inicià una estreta relació amb Carles Riba i Salvador Espriu. Debuta com a poeta amb Sota la sang (1947), al que segueixen Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954) i El país de les meravelles (1956). El 1957 es passa a la novel la amb Llibre de cavalleries i, més endavant, amb la seva obra més coneguda Les històries naturals (1960). Dedicat professionalment a l'exercici de la carrera judicial, Perucho encarna la figura de l'escriptor diletant, exquisit, atent a les tendències més actuals de recuperació de l'espiritual en l'art. Com a crític d'art es converteix en una referència ineludible de l'activitat artística a la Barcelona dels seixanta. Dirigeix la Biblioteca de Arte Hispánico de l'Editorial Polígrafa (on va publicar dos importants assaigs sobre Gaudí i Miró) i, a finals de la dècada, es converteix en director literari de l'editorial Tàber, onpublica diverses compilacions d'articles sobre art, gastronomia i costums, amb especial atenció a la moda del fantàstic i de l'erotisme que arribava en aquells moments amb l'onada del pop d'influència francesa. A partir de 1980, coincidint amb l'excedència de la carrera judicial, Perucho reapareix com a escriptor de novel les i com a poeta, amb Les aventures del cavaller Kosmas (1981) i Pamela (1983), i amb el poemari titulat Quadern d'Albinyana (1983). Aquest retorn es produeix en un moment de recuperació de la literatura d'imaginació. La versió anglesa de Les històries naturals (Knopf, 1988) obre les portes a la traducció de la seva obra a més de vint idiomes. Entre d'altres premis, ha rebut el Premi Nacional de Literatura 1995 per El baró de Maldà i les bèsties de l'Infern. El 1998 li ha estat dedicada l'exposició "El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls". Mor a Barcelona el 30 d'octubre de 2003
Tornar