Obres
Mecanoscrit de segon origen
Mecanoscrit de segon origen narra com, després d’un atac extraterrestre que extermina a la pràctica totalitat de la raça humana, una parella de supervivents intenta subsistir i donar una esperança de futur. La parella està formada por dos nois de la Catalunya interior, Alba, una noia de catorze anys i Dídac un jove de raça negra d’onze. El noi és colpejat i llançat a un llac per d’altres nois del seu poble tan sol pel color de la seva pell, cosa que motiva la intervenció de l’Alba que es capbussa a l’aigua per salvar Dídac. Mentre tots dos estan dintre l’aigua es produeix l’atac d’uns platets voladors que arrassen el poble de Benaura, el lloc on viuen i la resta de poblacions del planeta. Ells dos seran els únics sobrevivents de la zona gràcies a l’aïllament de l’aigua. Hauran d’enfrontar-se a un món despoblat i destruït. L’enorme devastació provocada pels extraterrestes només ha respectat alguns animals com els insectes, els ocells o les gallines, la resta són cadàvers i runes. Els seu instint de conservació els farà actuar amb rapidesa: inspeccionaran les principals botigues de la població i s’abastiran d’aliments, roba, armes, prismàtics i material sanitari. Els risc d’epidèmia els obliga a abandonar els llocs poblats i a refugiar-se al bosc, en una cova situada al costat d’una cascada. Aquesta situació extrema exigeix als dos adolescents una ràpida maduració personal, el dolor, la lluita per sobreviure, juntament a l’impuls amorós, a l’instint gregari comporten una educació sentimental. Els milors instints humans, els més altruistes vénen donats per circumstàncies excepcionals. També l’instint de reproducció es manifesta després d’haver assumit les proporcions de la catàstrofe. Alba és un personatge conscient del significat simbòlic del seu nom i del paper de nova Eva, mare de la humanitat. No tan sols es preocuparà per posar les bases mínimes de la continuïtat de l’espècie sinó que també voldrà preservar el coneixement humà. Així, quan accidentalment es trenca la tíbia, gràcies a la lectura d’un diccionari de medicina i a la seva sang freda, es sobreposarà al dolor i ella mateixa s’encanyarà la cama. Els dos protagonistes tenen el coratge de tornar a començar. La nova oportunitat que es brinda al gènere humà és una extraordinària ocasió de la qual els nois són conscients. Vora la cova descobriran les ruïnes d’una masia on es traslladaran, assajant les possibilitats de la vida agrícola. El desenvolupament dels seus projectes es veurà frenat per diverosos contratemps, des de les malaties fins a l’amenaça constant dels extraterrestres. Dídac agafarà el xarrampió, una malatia sense importància, però que si no es tracta amb cura podrà convertir-se en una sèrie amenaça per la seva vida. Alba lluita desesperadament per a salvar el seu company que al final es salvarà. El terror convertirà als dos adolescents en eficaços guardinas de la seva llar. Davant la presència d’una criatura extraterrestre que inspecciona la zona, Alba no dubtarà a usar el màuser. L’ésser de l’altre planeta serà finalment abatut, és l’únic que han pogut veure, però ja saben que els extranys éssers també poden ser vençuts. Però la lluita de l’Alba i el Dídac no serà contra els tripulants dels platets voladors sinó contra la dura realitat que han d’afrontar diàriament. Conduint un tractor arriben a les ruïnes d’allò que havia estat Barcelona i només troben la ciutat derruïda inclús la muntanya de Montserrat sembla desfigurada. Alba i Dídac es dediquen a buscar el major nombre d’informacions que els puguin ser d’utilitat, tant a ells com als seus descendents. Amb aquest propòsit busquen els antics indrets de les biblioteques de la capital catalana i, d’entre les runes, rescaten una gran quantitat de llibres de tot tipus de temes, que van emmagatzemant i catalogant. Als afores de la ciutat decobreixen la presència d’altres sobrevivents. Trobaran cossos morts en circumstàcies dramàtiques. En el seu afany per a recollir testimonis del cataclisme, fotografien i filmen gran quantitat d’escenes i situacions. Un afany que els portarà a navegar pel Mediterrani buscant una visió més global de la catàstrofe. Durant aquests viatges per mat, Dídac arriba a la maduresa sexual i comencen les relacions amb Alba. Unes relacions que reforcen l’amor que existeix entre ambdós personatges. La navegació que han emprès ha estat plena de situacions noves, com la lluita que han d’establir amb tres sobrevivents deshumanitzats, que intentent matar Dídac per quedar-se amb l’Alba. O el descobriment de les restes artístiques dels museus italians o de les biblioteques eròtiques i heterodoxes que localitzen a Itàlia. De tornada, Alba sap que està embarassada i comença a organitzar amb Dídac l’arribada del nou ésser a qui decideixen nomenar “Mar”, un nom que consideren que pot ser aplicable a qualsevol sexe. Alba té un nen tal com havia desitjat. Però lluny de tenir un final feliç Dídac mor en caure-li un sotre d’una casa mig enrunada. El dolor i el desconsol d’Alba només té un límit: el de la pròpia conservació de l’espècie.
Tornar